Sortim a tres quarts de vuit amb l'Oscar d'Alfarràs després de la rigurosa paradeta tècnica per esmorzar a Pobla ens dirigim a Collegats.
A les onze arrivem a la R0 d'un sol espit, jodeeeer xemeneia, li fotu de primer i he de dir que vaig pillant el truquillo de les xemeneies, aquesta vegada m'hen surto prou bé tot i que la resta del llarg les passo una mica canutes, el fet és que he deixat posat el friend del 4 a baix i fa falta per tot el tròs de dalt, apretem les dents a base d'aliens ficats als forats de conglomerat i amunt. Arrivats a la primera reunió l'apretada de dents que he fet passa factura i el dubte de continuar invaix el meu pensament, hem pregunto si la via serà tot lo relaxada que esperava, decidim continuar.
L'Oscar es curra el següent llarg, on primer es continua pel diedre xemeneia on estem i després fem una travessia, em sembla que vam pujar massa i vam entrar a la segona reunió desgrimpant. El següent llarg és el més bo de la via, comences amb una apretadeta de 6b en una fissura que no deixarem fins al final, la fissura és brutal 35 metres de fissura perfecta, escales en diedre, placa, bavaresa, molt però que molt guapo. Arriva l'Oscar a la tercera reunió.
El següent llarg tampoc no te desperdici, continuem amb la tònica de fissures i diedres, en aquest cas es tracta d'un dièdre fisurat de 35 metres, brutal, molt guapo, per aquí també recomanaria fer corre una mica el friend del 4.
Arrivats aquest punt la cosa ja no es tan guapa, la roca ja no es tan bona en algun tram, tot i que el grau apreta. El pas de 6b+ de bloc no em surt, serà l'únic pas que es resistirà la resta de 6b surt guai, destacant especialment el pas de superar un bombo que hi ha a mig llarg, vibrem una mica, apretem i au ja tenim el llarg només queda una tram de V que cuidadin amb la roca. Ja li tenim el peu al coll a la via.
No ens compliquem massa la vida per variants i li fotem per la canal herbosa original, tampoc no és tant desastrossa, simplement és un matoll però tampoc no pateixes, amb un llarg més sortim dalt, aquest ultim és de buscar-se lavida nosaltres ho vam fer per on vam poder seguint la llògica de poques complicacions.
Tots dos a dalt després de 5 horetes, i el pinxo del Manel que descubreix que s'ha deixat els kets a peu de via, així pensant que ja que la baixada era per una ferrata i la paret estava prou concorreguda el camí estaria ben marcat, li fotu amb els gats avall. Doncs la baixada no esta massa marca i és llarga de cullons com a resultat tres llagues que te cagas als peus, per suposat vaig tornar a peu de via amb el kets de l'Oscar a buscar els meus i alla estaven els c....
En fin al final vam fotre una bona maxacada i així n'apendrem per un altre dia, per cert hauria estat millor rapelar la via, sense cap mena de dubte.
3 comentaris:
Ep no pares, aquesta via diuen que és molt maca, com la majoria de les que surten al llibre d'en Soldevila. Lo dels keds, deu nido. Escolta la gent potser no t'enten per Barna en diuen bambes als keds i farigola al timo. Vinga Saumi, com la canço no pares sigue sigue, no pares,....
Quina gran via... en tinc molts bons records !! El llibre d'en soldevila un mina... bones escalades a dojo !!
Saumi, estava buscant la teva adreça de correu, però no l'he sabut trobar. Espero que tot vaigi bé, és que ahir vaig sentir que havia hagut un incendi al teu poble, i que un parell de bombers havien patit cremades.
Publica un comentari a l'entrada