Lleida, Vilanova de Meia

L'altre dia amb el Txakal vam inaugurar les tardes a Vilanova, resulta que el dia s'aixeca molt despejat, cullons no havien dit que plouria, total que truco al txakal que va de matins i li proposo d'anar a fer la Lleida. La Lleida és la segona via que es va obrir a la roca dels arcs després de la Tarrega, abans de l'hivern li vaig dir al txakal que l'havia de fer que jo ja la repetiria però que és una clàssica, total al tercer llarg xaparron i avall, així va quedar pendent feins la setmana passada.
Ens presentenm a peu de via a les cinc de la tarda, corda friqui tascons 4 friends i cintes.
Comença el txakal sense novetat anar fent. El segon llarg el faig jo, vas seguint els pitonets i parabolts i un alien per la trevessa final.

Torna a sortir el txakal i només caga que no esta en forma, es que el tiu es dedica massa a la BTT i això d'escalar ho deixa aparcat, jeje. Aquest segon llarg és de V+ però té un pas sortint de la reunió que podria ser de 6a guai, una apretadeta i amunt.
Ja som a la R3 em toca a mi, venga tiu a veure si surt el tram de 6b+, apretada maxima roca sobadissima i amunt, guai a sortit, la resta del llarg passa per un dièdre de lo millor de la via.

El següent llarg fa un bon flanqueig.

Amb una altre més sortim al cim; total dues horetes i mitja i llestos, guai al txakal l'hi ha agradat, això era el que contava, a veure si el reenganxem.