25 de març 2008

"Rea Silvia", cita obligada a Santa Anna

He quedat amb el Txakal, després del paron de Setmana Santa en el que apart d'un parell de dies de friki no he fet l'ou, a veure si reenganxem aquest home a les verticalitats, que ultimament amb això dels Raids només que si corra que si bici. Total que teniem ganes de pujar més de trenta metres de terra i una de les cites obligades de Santa Anna és aquesta via.
La Rea Silvia és una d'aquelles vies que hi portaries algu que vol provar això de la via llarga, tot i que no té un equipament de caire esportiu, la seva escassa dificultat et permet fer-la només amb cintes, però hem de tenir present que esta equipada amb espits així que els que la van obrir no "picaven" envà, sino només "al pas".
La ressenya que penjo l'he robada de la pàgina de Vertex, la via la vam fer en dos llarguets el primer fins a la segona reunió i el segon fins dalt, si ho feu així per aquest ultim preneu força cintes i vigileu una mica el fregament.


En total una hora trenta cotxe cotxe com diuen els bons, després a fotre una miqueta de friki que això de Santa Anna és com una segona residència.
En definitiva una via força distreta, ràpida i disfrutona del tot recomanable.

16 de març 2008

Desequilibrio Hormonal, Montrebei

Vioooote, si senyors així començo. Aquest divendres passat truca en Kletter, que dius neng? tens plan?, i ell, aixi com un corderito diu: que va tiu però si vols podriem anar a montrebei a fotre-li un pegue a la desequilibrio. Meeeeg! salten les alarmes, de puta mare tiu, si vols vens a dormir a casa el dissabte i l'endemà amb una horeta som al prat; ara truco l'Oscar company incondicional i venga.
La desequilibrio hormonal és una via que vaig proposar de fer al kletterer ja fa temps i ell em va dir: quines has fet a montrebei? i jo doncs la veritat cap; el tiu amb molt bon criteri em va dir tot rien, millor la delfos per començar, i així ho vam fer. Ara anem i com a segona via sí.
El diumenge ens presentem una mica tard al prat i es que hem parat a esmorzar i tot; comencem el dia anant de sobrats. Amb això es presenten dos tius i una tia amb una furgona i el kletterer que te don de gentes els pregunta si fan falta pitons, i ells fan un no!, molt però que molt convincen, jo insisteixo que som cobaaaaardes i ells que noooo, doncs no els prenem; primera cagada del dia senyors; i no en dono la culpa als de la furgona, es que nosaltres sóm gilipolles, perquè si vols preguntar, pregunta ha algú que et conegui cullons.
Total comença en kletterer i el tiu es curra el primer llarg de diedrako de 6b+ que amb el fret que fotia i lo fret que estàs déu ni do. A la primera reunió ja tenia els meus dubtes de que si lo dels claus havia estat bona idea.



El segon llarg té una sortideta de 6a que apreta, sort que els friends mitjans entren a fondo. A la segona reunió agafo el relleu, toca un llarg de V que potser és el més fàcil de la via i de fet es fa bé. Arrivo a la R3 i se palpa la tragedia la reuinó és un spit que es mou i tema tascons i friends no veig com fer-ho, el llarg de dalt és xungo la R ha de ser bona Manel, total una mega triangulació amb l'espit i l'ultima sabina alias bonsai del 3 llarg. Miro amunt em cago en tot i em dic "jo en aquesta fissura he de clavar" mentre pugen em vaig mentalitzat: venga tiu agafes tota la metralla i vas fent si t'hi tirés una hora doncs una hora. Total, arriva el kletter i diu: "vua nen que guapo" i jo que dic "ni guapo ni hosties a dalt és una cutrada de roca"; a ell li falten potes per dir amb una carona de xaiet "que el puc fer? així anem descansant de coco" total, jo tampoc no estava tocat del llarg que havia fet però com que l'Oscar deia que ell no sabia si tiraria, i a dalt també hi havia bacalao i la veritat em falten potes per donar-l'hi les cordes. El tiu es curra un llarg de cullons i demostra que montrebei és montrebei i aquí tornés a apendre a escalar. Pujo apretant com un posesuuu fins ara ho tinc tot encadenat tot hi que si m'hagues tocat aquest de segur que no encadeno.



Em torno a ficar a davant, tinc ganes de tibar-l'hi el llarg està força equipadet és una placa fissurada de 6b+ amb roca exel·lent apreto de valent i surt.



Arrivo a una zona de V+ super content un flanqueig i ja hi tornem a ser, un espit de reunió, em plantejo empalmar però al no estar previst hauria de baixar a allargar cintes i guiar millor les cordes i sincerament també tinc els braços arregladets. Trobo un forat a un metre de l'espit i una mica cap a l'esquerra no queda cap friend bé, mecagondéu estic més estona per fer la R que per fer el llarg, al final aconsegueixo entaforar l'alien groc al fondo del forat i el vermell també a l'altre canto del forat, els triangulo i ho triangulo tot a l'espit; finalment ja tenim R.




La sortida al següent llarg té un pas fi fi fi de 6a+ i la veritat vibro una mica amb la merda de reunió que tenim a baix, estic motivat a tope sembla que el llarg ara serà més fàcil però reserva uns passets montrebeianos que inclús tiren una mica enrera.




Aquí ja estem pensant amb la victoria, li dic al kletter que el Soldevilla al seu llibre escriu "no vendais la piel del oso antes de cazarlo", la hostia quin llarg que queda; altra vegada surt el fantasma claus i la llastima és que només és un fantasma, kletter fot un llarg que sincerament sense claus queda força expo inclús pels segons de corda l'Oscar mentrestant va dien "aquesta via és massa bona". El kletter arriva a la R7 i es planteja empalmar jo li dic que si esta tocat de coco que tranqui que ja faré jo l'ultim, el tiu pel que veig es deixa convencer ràpid total l'ultim llarg de V+ sembla de tramit però cullons aquest també té lo seu i ha sobre no té bona roca; crido EREE i flipo ja sóm dalt, he aconseguit encadenar, val a dir com ja he comentat que el kletter s'ha currat el Ll 4 que segur que no l'hagues encadenat de primer.


Surtim a dalt amb un vendavàl de la hostia després de 7 hores de fissures i dièdres d'escandol, estem super contents i ja tenim la segona via feta a montrebei.


5 de març 2008

Bikini, Serrat dels Monjos

Avui Catalunya es troba sota un temporal de vent i neu, ja fa temps haviem parlat amb el Maño d'anar a la Pilastra dels Voltors, però bé sense comentaris, només us diré que a Ager hi ha ben bé 5 cm de neu, així que canvi de plans. L'hi proposo al Maño d'anar a la cara sur de Montserrat, no l'hi costa gaire dir que sí, ja que li comento que el serrat dels monjos a l'hivern és com un forn solar i que en principi no ens hauria de tocar l'aire.
Anem a fer la Bikini, és de les que queden pendents. He de dir que em vaig deixar la camara de fer fotos, cosa que farà aquest post una mica soso. Deixo la ressenya gentilesa (de fet l'he robada)de ressenya.net

La via coses del destí torna ha ser del Ballart i com ja vaig comentar és sinonim d'equipament "al pas" com diuen els old school.
El primer llarg de 6a+ és plaquero montserrati molt xulo i força fi, així el Maño es va ficant a to amb això de les plaques montserratines ja que el segon llarg que li tocara a ell doncs també et fa aplicar força, compte amb la caigudeta que tens a la repisa. El tercer llarg és el que en dic jo un llarg de circumstancies, és a dir la via busca el diedre de sortida que és una passada, però es troba amb una merda de diedrillo tipus gravera així que passa per on pot, de fet és fàcil però la roca perque enganyar-nos és dolenta i si et saltes un espit que no vaig veure doncs llavors la cosa es posa interessant i tot :-( , és el que en diu el Maño una mica xatarrada. El llarg estrella és el quart, realment guapo té uns passets de placa de 6b fins que pilles una fisura i ja pots començar a manxar, com a curiositat algú si va deixar un camalot blau, el qual ja es pot considerar seguro de progressio.

1 de març 2008

"Sam Belluga" Moles del Don

Avui anem amb l'Oscar a Ports de Beseit, els motius del nostre desterrament de l'estimat Montsec són dos. Per començar ja és hora que canviem una mica de roca i tal i qual, és a dir que sempre escalem el mateix estil de vies i roca, i com diuen els savis "en la vairedad esta el gusto", l'altre motiu és un motiu social, ja fa dies en Kletterer em va dir que havien quedat tota la penya que més o menys fem blog, PERÒ NO ÉS UNA TROBADA, NOOOOO! :-) , bueno que hem va molar la idea de posar cara a la gent que llegeixo el blog, així que l'hi vaig proposar a l'Oscar i cap avall.

Arrivem a Horta de Sant Joan cap alla a les 8:30 i no tarden en presentar-se al bar en Kletterer, la Raquel, la Lu en Llorenç i la Marianne, presentacions de rigor i cap els estrets. Nosaltres no tenim res pensat, siguem sincers no tenim ni ressenyes tret del llibre de les 100 mejores... així que li pregunto al Kletterer tiu que ens recomanes? , "la Sam Belluga Manel no s'espera menys de vosaltres", cullons quina profunditat la veritat és que ja la tenia a la llista però així de cop doncs bueno....

La ressenya és fàcil fem una foto a la pàgina del llibre i al ataque.



La sort hem deixa fer el llarg del diedre així que l'Oscar es xupa el quartillo expo del primer. La via és tipical Ballart, és a dir que pels cobards com jo a lo fàcil passes po, perque el master no fotia seguros suposo fins que no els portava per corbata i en canvi lo difícil doncs vas fent.



El llarg estrella és el segon el del diedre llogicament la via esta pensada per fer aquest diedre, nosaltres després vam sortir per una variant equipada de 6a que surt de la segona reunió tot recta sense perdua.



Mentrestan al costat i tenim la Raquel, la Lu i en Llorenç a la "pasión por la birra".



La jornada acaba amb unes birretes i comentant la jugada amb la resta. En definitiva un dia on no hem escalat molts metres però que ha estat interessant i curios posar cara als bloggers.
Una menció especial al Llorenç que gràcies a ell i el seu teleobjectiu ke te cagas podem gaudir d'aquestes fotos.