Amadeus, Roca Alta

Avui he quedat amb el Txakal, l'horari que portarem no és per tirar coets, començant perquè hem quedat a les 10 del mati a Artesa, i es que la festa del dissabte no perdona, així que la cosa sera curteta, a mi em fa gracia anar a fer l'Amadeus a Roca Alta.
Ens plantem al parking de Roca Alta i amunt, el Txakal fara el primer i el tercer i jo el segon i el quart que és el xungo, per algo he triat la via jo, joder.
El primer llarg és ben bé un tramit per entrar en materia i per veure que de xapes no en faltaran però diguem que no en treguis gaires.
El segon llarg de V+ acaba de confirmar lo dit en el primer, i també ens deixa veure que estem davant d'una via de qualitat, amb la seva bona fama ben merescuda, molt guapo. Aquí és on farem servir algun micro.


El tercer llarg de 6c comença amb un desplomet de 6a, un tram de V+ i la placa fina de 6c. La placa és molt guapa i aconsegueixo encadenar de segon, decobreixo per això que tenim un problemilla, estic força carregat d'escalar aquesta setmana.


En el quart llarg, llogicament ja renunció al rotpunkt, si casi mai encadeno 7a a vista en esportiva..., total el pas dur mel salto, i després de cinta a cinta, que no us penseu que no s'ha d'escalar, el llarg a partir de la segona xapa és de continuitat pura i dura, no hi ha cap pas difícil però s'ha d'aguantar. He hagut de posar dos micros en tot el llarg per poder descansar.




És a dir la via es una passada he promès que hi tornaré, una mica més fort i descansat per donar, encara que no encadeni, més guerra a l'ultim llarg. Molt recomanable.

Ahí te quiero ver 70m 6b. Entrenament a Siurana

L'altre dia per diverses raons, que no venen al cas, ens vam quedar "casitgats" a les muntanyes de Prades, personalment tenia ganes de fer una via amb una mica de vidilla i deixar les expansions aparcades. El resultat va ser una visita amb el local Kletter al salt de la Reina Mora (Siurana).

Des del meu punt de vista la via és d'aquelles que si li fiques tres llargs de V+ per allà al mig, et surt una via de les guapes de Roca Alta. Són setanta metres repartits en tres llargs molt sostinguts de 6a, 6b, 6b, la roca ha estudiar, almenys en els dos primers, i el tema equipament és força minimalista 3 expansions de progressió en tota la via i unes reunions una mica "desfassades", per dir-vos que les dos cintes dissipadores que portava les feia servir per les pseudoxapes.

El primer llarg de 6a comença més entretingut del que sembla i el Kletter s'aplica, hi ha alguna llastra dins la fissura que deu ni dor. La cosa ja es veu que serà emocionant quan arriva a la primera reunió i veu aquelles cadenetes rovellades penjades d'un spit, comença l'espectacle!.

El segon llarg des d'abaix no semblava que desplomes tant, cullera si desploma no pots descansar fins a la placa abans d'entrar a la reunió.



El tercer llarg semblava ser un simple tramit ja que intuïem que era un pas xungo sortint de la reunió i ja esta, doncs no, acaba sent un llarg peleon peleon difícil de protegir sino portes firends grossos o molt grossos repetits, total que el Kletter s'ho curra com sap i al final canta reunió.



Total una via que personalment m'ha agradat, ideal per aquest dies curts, un entrenament de coco per poder afrontar vies amb aquest tipus de llargs, on l'horari llavors si que sigui important.

Antiparkes, Sant Gervàs.

L'altre dia vam decidir amb el Txakal d'anar a fer aquesta tan recomanada via a la Serra de San Gervàs. Motivats una mica pel fet de que ja comencen les prohibicions anuals que afecten aquesta magnifica paret.
El fet és que el dissabte ens plantem al parking a les 11 del mati al de dalt, tot i que no anavem amb 4x4 la furgo del Txakal va fotre el callo. L'excursió fins a peu de via ja és prou entretinguda, acompanyada sempre per unes magnifiques vistes de la toba de neu que hi ha al piri.
Arrivem a peu de via, sorpresa hi ha una cordada a la via, es tracta de l'Armand Ballart que va de cordada amb una noia vasca. Ens fiquem a la cua i tirem darrera seu, la via és guapa els Ae allarguen una mica, així que si hi aneu porteu els estreps, nosaltres en portevem un per cada un i és suficient.
A partir del segon llarg la via es pot fer ja en lliure, sortint una dificultat de 6b, l'escalada és de placa tècnica i no sempre la línia d'escalada segueix la línia de parabolts, com deia l'Armand "te tienes que menear", la roca és excel·lent, sento no tenir fotos però es que encara no tenia la camara.
En general una molt bona activitat que convina l'excursionisme i l'escalada.

Les Espanyes

Bones aquest any el trio calavera: Txakal, Oscar i el menda ens hanem anat de vacances una setmaneta a escalar per les Espanyes. He de dir que la idea principal era anar a la meca de l'adderència, la Pedriza, però que la pluja i la neu ens van fer tunejar el plans...

Marxem el diumenge tarda direcció a Madrid, amb una previsió meteorologica digne d'haver-se quedat a casa, arrivem a Manzanares el Real, soparet i a rumir demà anirem al Yelmo.
El dilluns pujem al Yelmo, ens liem una mica i fem una bona excursió, i dic bona perquè és lo millor que vam fer en tot el dia. La Pedriza és realment guapa, moltes possibilitats de trekkings bon paisatge, cabres, cavalls salvatges... així que ens plantem al peu del Yelmo i fem la via Ignatius 130m V+ , molt recomanda com a "toma de contacto", amb la idea d'anar després a fer la Yan-San-Po. Doncs bé la "toma de contacto" la fem, vaia merda d'escalada, aburrida com ella sola, no dic que per graus més difícils la cosa sigui més entretinguda, el fet és que es basa en "pit i cullons" venga a fer metres de seguro a seguro sense agafar-te a enlloc i amb els peus on vols, un pic agafes la seqüencia ja només es tracte de confiar amb l'invent. Total fem aquesta via i entra el marron, baixant ens treiem un 6b d'esportiva prou guapo.
L'endema ens anem de passejada al pajaro i al hueso, total la pedriza esta nevada i no surt el sol ni de casualitat. Ens deixem la camara de fotos, que ens havia deixat el Xei, 10 minuts al refu i taxan les úniques dos persones que hi havia 10km a la rodona, resulta que "nosotros no hemos visto nada", així els hi peti als morros, total que ara només tenim quatre fotus que fare a partir d'ara amb el mobil.
Decidim doncs davant de la poca millora de temps anar a internet i mirar a on no ploura: a MURCIA, doncs avall. Decidim anar a Leiva.

L'escola de Leiva es composa d'uns quants sectors d'esportiva (grau molt ajustat) i una tapia d'uns 200 metres maxim. Total que comprem la guia d'escalades, més aviat es tracta d'una guia turística, i anem a fer esportiva encara entre xafec i xafec, segona desgràcia la corda es posa dins una fisura al desprenjar el Txakal i resultat:

L'endema ens fiquem a la via Carnaval 175m 6b, la via esta equipada cosa que hem va sorpendre al veure l'any d'obertura i el traçat, joder quina sorpresa, aquesta gent han cusit a parabolts vies clàssiques obertes amb claus i espits, no han reequipat ho han cusit fissures i tot, flipant. La via és molt guap amb un primer llarg molt sostingut de 6a+ i un tercer de diedre de V+ molt bo i estètic, en general la via és super recomanable.


La vida a la furgo es força distreta i aquí teniu els tres mendrugos menjant seques.


Ja som divendres i la setmana passa volant així que tornem a enfilar el cami de pujada, l'aproximació dura una hora, i fem la Carrillo- del Campo de 125 m i 6b, i tornem a trobar-nos amb el mateix cristo de clàssica taladrada, aquesta es una via fissura, que per les marques de l'equipament original, sino fos pels parabolts seria molt entretinguda. No la trobem tant bona com la del dia abans però si recomanable.


El dissabte el dediquem a fer una mica d'esportiva a Alhama de Murcia, en un sector que es com escalar a la plaça del poble de fet escales rera un jardi. Un espectacleamb vistes a una boda incluides, jejeje. Total després de fer el meló un rato furgoneta i cap als Ports de Beseit que així ja tenim mig camí fet i demà també podrem escalar.

Als ports no tenim cap ressenya aixi que consultem al bar i decidim anar a les Moles del Don i fem l'Anarcoma i l'Obsesió Continua, gupes equipades i molt recomanables.

Això es tot una mica faltat de documentació gràfica però bé una setmana prou entretinguda.

Joan Freixenet, Paret de les Bagasses

L'altre dia sortint de guardia haviem quedat amb el Txakal per anar a fer quelcom a Tarradet. Ell només havia fet la Cade així que el ventall de possibilitats era molt ampli. Finalment ens decidim per la Joan Freixenet que ocupava un lloc a la llista de les pendents.
Total que entre pitus, flautes, esmorzars i cafes ens plantem a peu de via a tres quarts d'una, i atenció que l'hora era la millor, maniga curta, corda friki i 12 cintes.
La via és de les millors que he fet a tarradets, plaques plaques i més plaques. El primer llarg és un cinque sense cap complicació. El segon es un 6b que joder quin encofrat, és llis a cullons, surt amb dos reposos.
La via continua amb un altre quintu d'aquells de tarradets que es fan mirar.


El 6a+ que el segueix té tela ja que hi falta una llastreta típica de tarradets, fent que la cosa es compliqui, aquí un error de lectura em fa anar pel lloc equivocat, moraleja "qui no té vista ha de tenir ales" voladeta i sant tornem-hi que era per la dreta.
Ara ja només ens falten dos llarguets un 6a+ potser no tant sostingut i un 6a d'allò més peleon.
En definitiva la via és bonissima, no esta gens sobada, sino pregunteu-l'hi als dits del Txakal, i no se perquè no esta massa marcada així que surt una escalada distreta i disfrutona, a tope placa.

Remember

Bones! Encara estic viu :-) .
Després d'un paron bloggero qe te cagas me decidit per tornar a publicar alguna cosa així és que a partir d'ara prometo que publicare el que vagi fent.
De fet el paron ha estat bloggero perque escalar hem continuat escalant, jeje, de fet no sabem fer gaire cosa més, el problema és que m'he canviat de parc i entre una cosa i l'altre, doncs no tenia tant temps per connectar-me.
Ara mateix porto una mica d'empanada mental de les vies que he anat fent, que tampoc no són gaires, però així a bote pronto hi ha la blues, centauros del desierto, Anglada Guillamon a Amitges i friki molt friki.
Així és que si algú volalguna informació d'aquestes vies ja ho sap, ara que suposo que són prou conegudes.
Això és tot suposo que fins aviat.

Barreiros 110m 6b (V+), nova via a Canelles

Ja fa temps Jose de Tamarite em va comentar que estava obrint una via a Canelles, jo li vaig dir que havia vist un dièdre molt guapo allà que de segur estava obert i que era molt bo, vaig intentar descriure'l-hi, joder és el que estava obrint. Total un dia per sortir de dubtés hi anem i si senyor ja anava per la segona reunió, molt bo resulta que no estava obert, total que vam escalar fins a la segona reunió i vam penjar una corda; durant molt temps ell s'ho va estar currant en solitari, netejant, passant por però sempré amunt
L'altre dia una trucada de Cote al migdia delata que aquella tarda hi hauria escalada, "vols anar a fer la integral i sortir per dalt Manel?", jo com compendreu no m'hi vaig poder negar la línia és atractiva i pel que m'havia explicat no li falta aventura.





Total ens armem amb tot el necessari i més, la idea es forçar el lliure i treure el grau, el fet d'haver-la obert en solitari no l'havia deixat forçar-ho tot. Al ataque!



Els dos primers llargs ja vistos tenen una marcada tendència a la dreta per tal de col·locar-nos per encarar el dièdre, després tot amunt algún llarg potser es podra empalmar més endavant, avui no ho fem, tots dos volem escalar de primers i la cosa no esta per regalar llargs, jeje.

Ja som a la ultima reunió és una mica tardet, ja són quasi les vuit del vespre i falta obrir l'ultim llarg de sortida, l'alternança de llargs fa que em toqui a mi, sí!. Guapo de fet és la típica sortida de via i acaba sortint un V guapo.











Ja sóm dalt i la via acabada, felicito al Cote s'ho ha currat, jo he tingut l'honor de fer la primera i sortir per dalt, què més és pot demanar?.





La via és duper llògica fissures i dièdres enllaçats per sostrets, la roca és més bona del que sembla només s'ha de tenir tiente en algun punt. Aneu-hi, segur que nomarxareu indiferents.

Promio Moreno, Roca Regina

L'altre dia vam anar amb el Maño a fer aquesta via de Roca Regina, després d'haver aplaçat l'objectiu diverses vegades per diferents motius, aquesta vegada va caure. La Promio Moreno és una via que comença a l'extrem esquerra de la feixa de roca regina i potser sigui la via que menys utilitzi l'artificial per superar aquest tram de paret.

Amb el Maño ens ho agafem en calma i després de fer un bon esmorzar ens enfilem cap a la feixa, l'aproximació és un pèl guarrilla; nosaltres vam fer un ensamble des del final de l'instal·lació de cables que hi ha sota la barrufets, l'ensamble vam pensar que era l'opció més bona, hi ha moltes reunions de les vies que vas atravessant per assegurar l'ensamble, i pots caminar prou rapid i amb més seguretat que si anessis a pèl.

Comença el Maño l'inici del primer llarg no gaudeix de massa bona roca, té un pas marcat d'A0 que apareix en algunes ressenyes com a 6a+, jo practicament no el vaig probar ja que on havies de posar els peus eren tot "lajilles" que s'anaven trencant.

Els segon llarg és de pur tràmit i només té un passet de V+, aquesta via val a dir que gaudeix d'un bon reequipament i et permet fer una escalada relaxada amb els passos a partir de 6a pràcitcament sempre assegurats, així el material que portem només serà necessari per complementar el de la via.

En el tercer llarg la cosa ja es posa interessant, tenim una fissura un pèl desplomada de 6b el Maño li fot una bona apretada i li surt en lliure al segon assalt, es tracta d'una molt bona fissura en el que tens un empotrament de puny força curiós, per cert recomano dossificar els friends ja que sino, ús quedareu sense forats per ficar les mans.

Un flanqueix de molt bon fer ens porta al final d'aquest llarg.

En el quart larg continuem amb la tònica de fissures i anem enllaçant-les, aquest llarg em va agradar força ja que tot i tenir un grau força discret de IV+ en la nostra ressenya, tenia uns moviments molt guapos, superant un bloc que inclús tira enrera per entrar a la reunió.

El cinquè llarg és també prou bo, en aquest cas la cosa va de plaques enllaçades a través de fisures tant verticals com horitzontals, guapo i fotogenic.

El següent llarg de 6a el vaig trobar força entretingut, es tracta d'un dierde tècnic tallat en un tram que has d'evitar la mala roca per la dreta, tot retrobant-lo més amunt, és aquí on vaig trobar un dels trams més obligats de la via, la fissura és sega i només hi ha un parell de foradets de pitonatges antics que no són prou grossos pels aliens, el tram és finet fins caçar un pito, després un flanqueix força espectacular de bones mans i mals peus.

Ara ja ens toca el llarg d'A2/7a, naturalment es va quedar en un A2, aquest llarg tenia especilament preocupat el Maño tot i que després se'l va treure amb prou dignitat, només un petit problema alhora de caçar un pito el va fer suar una mica, després d'això pur tràmit fins a la reunió.

El vuitè llarg el podem descriure com a rarissim, joder quin flanqueix, primer puges després baixes després ni pujes ni baixes i al final acabes pujant. Fàcil però curiós, els oberturistes s'ho van currar.

A partir d'aquest punt la via ja comença a perdre interès i qualitat de roca, el següent llarg atravessa una zona de blocs matolls i terra que en definitiva és el que hi ha.

En quan a l'ultim llarg nosaltres portavem la ressenya del Soldevilla, que ens el marcava per un diedre amb dues grans sabines, també ressenyava una possible sortida per la Tropoma. Nosaltres vam sortir pel diedre, el llarg és de V+ i esta net, el que no sé és si la Tropoma surt per la Promio o ja ho vam fer per l'original, no se si va ser primer l'ou o la gallina.

Total que surtim a dalt, ens ha costat 5:15, l'escalada ha estat del tot recomanable, és una via que es fa molt bé i no és massa obligada tret d'agun tram petit. Nosaltre vam fer anar, aliens: blau, verd, groc, vermell, taronja(prescindible amb el camalot 0'75; camalots: 0'75, 1, 2 i 3 (el vam passejar) i tascons.

Sang de Crack, Roca del Pessó

Aquest dissabte no hi ha massa ganes de matinar, ni fer una gran tàpia, així que decidim tirar del llibre del Soldevilla que ultimament esta donant bons resultats, aquesta guia a mi particularment m'agrada molt, quan no saps ben bé que fer és perfecte, ja que com a mínim saps que si fas una de les proposades hi ha un mínim de qualitat. Aquest dissabte el mínim el vam superar en escreix, cullons quina via més bona. De fet era la meva primera via a Collegats, sempre m'havia quedat més avall (terradets) hi havia obviat injustment aquest congost, penso que difícilment n'hi haura cap que la superi en qualitat, s'accepten llogicament recomenacions.

Sortim a tres quarts de vuit amb l'Oscar d'Alfarràs després de la rigurosa paradeta tècnica per esmorzar a Pobla ens dirigim a Collegats.


A les onze arrivem a la R0 d'un sol espit, jodeeeer xemeneia, li fotu de primer i he de dir que vaig pillant el truquillo de les xemeneies, aquesta vegada m'hen surto prou bé tot i que la resta del llarg les passo una mica canutes, el fet és que he deixat posat el friend del 4 a baix i fa falta per tot el tròs de dalt, apretem les dents a base d'aliens ficats als forats de conglomerat i amunt. Arrivats a la primera reunió l'apretada de dents que he fet passa factura i el dubte de continuar invaix el meu pensament, hem pregunto si la via serà tot lo relaxada que esperava, decidim continuar.
L'Oscar es curra el següent llarg, on primer es continua pel diedre xemeneia on estem i després fem una travessia, em sembla que vam pujar massa i vam entrar a la segona reunió desgrimpant. El següent llarg és el més bo de la via, comences amb una apretadeta de 6b en una fissura que no deixarem fins al final, la fissura és brutal 35 metres de fissura perfecta, escales en diedre, placa, bavaresa, molt però que molt guapo. Arriva l'Oscar a la tercera reunió.



El següent llarg tampoc no te desperdici, continuem amb la tònica de fissures i diedres, en aquest cas es tracta d'un dièdre fisurat de 35 metres, brutal, molt guapo, per aquí també recomanaria fer corre una mica el friend del 4.




Arrivats aquest punt la cosa ja no es tan guapa, la roca ja no es tan bona en algun tram, tot i que el grau apreta. El pas de 6b+ de bloc no em surt, serà l'únic pas que es resistirà la resta de 6b surt guai, destacant especialment el pas de superar un bombo que hi ha a mig llarg, vibrem una mica, apretem i au ja tenim el llarg només queda una tram de V que cuidadin amb la roca. Ja li tenim el peu al coll a la via.
No ens compliquem massa la vida per variants i li fotem per la canal herbosa original, tampoc no és tant desastrossa, simplement és un matoll però tampoc no pateixes, amb un llarg més sortim dalt, aquest ultim és de buscar-se lavida nosaltres ho vam fer per on vam poder seguint la llògica de poques complicacions.

Tots dos a dalt després de 5 horetes, i el pinxo del Manel que descubreix que s'ha deixat els kets a peu de via, així pensant que ja que la baixada era per una ferrata i la paret estava prou concorreguda el camí estaria ben marcat, li fotu amb els gats avall. Doncs la baixada no esta massa marca i és llarga de cullons com a resultat tres llagues que te cagas als peus, per suposat vaig tornar a peu de via amb el kets de l'Oscar a buscar els meus i alla estaven els c....

En fin al final vam fotre una bona maxacada i així n'apendrem per un altre dia, per cert hauria estat millor rapelar la via, sense cap mena de dubte.

Somni del Quimfer, Roca dels Arcs

Avui és dissabte, és el dissabte de la Rave del caragol, quina llastima jo no hi podré anar però el que si que faré és anar a escalar a Vilanova a veure si trobem el personal. Hem quedat amb el Ramon de Reus que no tenia company, en principi avuí la idea és anar a fer una mica de family climbing o com es digui, és a dir a fer una vieta sense complicacions i passar el matí, de fet estic fet pols aquesta setmana és el cinquè dia d'escalada: esportiva, lleida, postmortem, espero del vent iii? EL SOMNI DEL QUIMFER. Que dir d'aquesta via, potser és la més resultona de Vilanova, esta ben assegurada, dificultats obligades assequibles, amb quatre llargs que sumen 160 metres fas tota la paret.

Amb el Ramon hem quedat al Cirera, esmorzem decidim la via i anem al parquing on trobarem el Mimo i Kletterer, ells faràn la Passatgers del Vent així podrem fer fotos, de fet només en tinc d'ells de fotos, la idea inicial també era anar a fer alguna cosa després a Roca Alta aprofitant l'aproximació ja feta.

Ens plantem a peu de via i ja es veu que a Vilanova pel matí no s'hi podrà anar gaires dies més, quina xixarra, el Ramon no es troba bé i estem apunt d'anar directament a fer uns caragillos al bar, però al final s'anima ja que la via es curteta i li dic que pressa tampoc en tenim.

Començo jo a veure que tal, aquesta ja és la meva segona repetició a aquesta via així que faré els llargs que no vaig fer de primer l'altra vegada.
El Ramon arriva a la reunió i s'ha reviscolat del tot, li fot al segona i venga mentrestant aquell parell apretant a la Passatgers.


El tercer llarg de 6b+ no l'encadeno ni de conya estic fet pols, així que ens concentrem en treure'l lo més dignament possible.


El Ramon li fot a l'ultim llarg i esperem que surtin aquell parell que em sembla que també s'ho estan passant prou "bé". El tema roca alta per nosaltres queda totalment descartat, aquell parell s'hi aventuren, un altre dia serà.

Espero del Vent, Fontfreda.

Ahir vam decidir descansar, avui tenim una cita important, amb el Maño hem decidit anar a fer l'Espero del Vent a la paret de la Fontfreda, ja fa dies que en tenia ganes i avui és el dia, si la deixem per a més endavant l'estiu del Montsec se'ns tira a sobre i ja l'hem cagat.

L'aproximació la farem per Ager, el Maño va fer la fisura oblicua no fa gaire i se la coneix prou bé, total arrivem a la famosa curva tancada i aparquem, esmorzar preparatius habituals i al ataque.
En l'aproximació ja t'adones que la paret el que es diu concorreguda no esta el camí és una mica perdedor, el Maño recomana no perdre massa altura i no separar-se molt de la paret, amb aquest consells i les vegades que diu que s'ha embarcat, la cosa no falla i amb un momentillu estem a peu de via, ufff!; aquesta paret quan la mires des de la font de les bagasses sembla tumbadeta, una merda el que es veu és tieso de cullons.
Ens fiquem en materia i li fotu al primer llarg V+, faig la travessia V a dalt tal i com marca la ressenya del Luichy, per cert molt recomenable, aquí ja queda clar que això no és Ager, el llarguet és sostingut i bo. Aquesta reunio la reforço amb un clau per falta d'un tasco que tenia ficat al llarg, al veure la destrossa que faria al treure'l decideixo que allí es queda ara aquesta reunió és a prova de bombes. Aquí el Maño escalfant al l'entrada de la R1.

El segon llarg de V+, ens mantenim en la verticalitat, arrivats aquí destacaria que els claus que marca la ressenya són els que hi ha, però l'estat d'aquests ja és una altra historia, bé de fet els claus estan fets una merda. El Maño es casca una navegada per la placa d'abans d'entrar a la reunió, que el fa vibrar com un electró. En confessions posteriors el tiu ja es veia muntant un rapelillo des de la segona R i cap a casa. Arrivo jo i ja estic flipant amb el tercer llarg.


El tercer llarg de 6a+ arranca amb un flanqueig força llarg, surto cagadet cagadet, el primer pito esta guai, miro amunt i fuaaa!; fisuraca vertical i en algun punt tira enrera, el pont de roca és anecdotic, compte e Maño! venga el segon clau és una V mig petada i diria que radioactiva, Maño això no serveix per res, per sort puc anar fent amb els friends, estic apretant a tope el vull encadenar, arrivem al tercer clau, totalment inutilitzat, aquí afluixa una mica però no hi ha proteció tret d'un parell de sabines bonsai, una apretada més i reunió, guai a caigut en lliure.
El quart llarg ja és deixa fer més bé un fisureta de 6a per vibrar una mica i un pedasso de flanqueig que t'hi cagues.
El cinquè a la ressenya posa 50 metres, nosaltres anavem amb les cordes del Maño de 50, és un clàssic, i ens en va sobrar força, suposo que també depen del guiat. El nostre guiat va ser força recte vaig xapar unes sabinetes un buril... aquest és el llarg més fàcil fins el moment, a la llastra hi ha una bavaressa/offwidth/xemeneia (fes-ho com vulguis) molt guapa.
El sisè llarg deV+ és curtet i disfruton l'entrada a la reunió no gaudeix de gaire bona roca però tampoc queda expo, en aquest llarg ja veiem la tirada de A1 (6b) és un diedre fisurat i força desplomadet, ja hem començo a motivar. Arrivo a la reunió és molt però que molt guapo.


El setè llarg ja dic té molt bons ingredients el llarg és aeri, ja estem a l'espero i el pati fins la font de les bagasses és força impressionant, al ataque aquí encara és fàcil però la roca es trencadota, arrivo al primer vagueto que penja d'una merda de pito petat i falcat, manolete manolete ja li dic amb el Maño que el llarg és com desequipat, tot el que hi ha no val res; comença l'apretada li vaig foten amb el micros, "venga Manel!" vaig a totes, és curt però intens, va sortint cada vegada estic més aprop de la sabina salvadora, on el llarg ja afluixa fins a V+, guai ja hi som, carreguem piles i acabem, sííí! ha sortit en lliure 6b d'autoproteció, puja el Maño esto huele a cumbre. Aquesta reunió va ser el segon lloc on vam clavar, no cal, la sang no m'arrivava al cap o jo que se, hi ha dos claus que no són cap festa major però amb un camalot del 2 i un tasco, la reforces a prova de bomba.

D'aquí el Maño li fot un empalme fins dalt que te cagas, a la sortida de la reunió heu d'anar força cap a la dreta després ja no té perdua.

Total hem fet 6 hores trenta, el sol ha estat de justicia, en quant a material vam portar: aliens fins el taronja, camalots del 0'5 fins el 4 repetim 1 i 2, tascons i quatre claus (prescindibles).

El cim ens ha regalat aquestes vistes de Regina i el Pallars; ara ve el "descens", quins cullons dir-l'hi descens a això, per començar preparet que dura

1 hora i quart, més o menys, de les quals tres quarts d'hora són de pujada per anar a buscar una canal marcada amb marques grogues i baixar fins el camí, i cap al cotxe hi falta gent. En resum l'activitat recorda totalment al costat oposat esquerra de la muralla és a dir és com anar a Montrebei a fer una via de 300 metres, guapissim.