Promio Moreno, Roca Regina

L'altre dia vam anar amb el Maño a fer aquesta via de Roca Regina, després d'haver aplaçat l'objectiu diverses vegades per diferents motius, aquesta vegada va caure. La Promio Moreno és una via que comença a l'extrem esquerra de la feixa de roca regina i potser sigui la via que menys utilitzi l'artificial per superar aquest tram de paret.

Amb el Maño ens ho agafem en calma i després de fer un bon esmorzar ens enfilem cap a la feixa, l'aproximació és un pèl guarrilla; nosaltres vam fer un ensamble des del final de l'instal·lació de cables que hi ha sota la barrufets, l'ensamble vam pensar que era l'opció més bona, hi ha moltes reunions de les vies que vas atravessant per assegurar l'ensamble, i pots caminar prou rapid i amb més seguretat que si anessis a pèl.

Comença el Maño l'inici del primer llarg no gaudeix de massa bona roca, té un pas marcat d'A0 que apareix en algunes ressenyes com a 6a+, jo practicament no el vaig probar ja que on havies de posar els peus eren tot "lajilles" que s'anaven trencant.

Els segon llarg és de pur tràmit i només té un passet de V+, aquesta via val a dir que gaudeix d'un bon reequipament i et permet fer una escalada relaxada amb els passos a partir de 6a pràcitcament sempre assegurats, així el material que portem només serà necessari per complementar el de la via.

En el tercer llarg la cosa ja es posa interessant, tenim una fissura un pèl desplomada de 6b el Maño li fot una bona apretada i li surt en lliure al segon assalt, es tracta d'una molt bona fissura en el que tens un empotrament de puny força curiós, per cert recomano dossificar els friends ja que sino, ús quedareu sense forats per ficar les mans.

Un flanqueix de molt bon fer ens porta al final d'aquest llarg.

En el quart larg continuem amb la tònica de fissures i anem enllaçant-les, aquest llarg em va agradar força ja que tot i tenir un grau força discret de IV+ en la nostra ressenya, tenia uns moviments molt guapos, superant un bloc que inclús tira enrera per entrar a la reunió.

El cinquè llarg és també prou bo, en aquest cas la cosa va de plaques enllaçades a través de fisures tant verticals com horitzontals, guapo i fotogenic.

El següent llarg de 6a el vaig trobar força entretingut, es tracta d'un dierde tècnic tallat en un tram que has d'evitar la mala roca per la dreta, tot retrobant-lo més amunt, és aquí on vaig trobar un dels trams més obligats de la via, la fissura és sega i només hi ha un parell de foradets de pitonatges antics que no són prou grossos pels aliens, el tram és finet fins caçar un pito, després un flanqueix força espectacular de bones mans i mals peus.

Ara ja ens toca el llarg d'A2/7a, naturalment es va quedar en un A2, aquest llarg tenia especilament preocupat el Maño tot i que després se'l va treure amb prou dignitat, només un petit problema alhora de caçar un pito el va fer suar una mica, després d'això pur tràmit fins a la reunió.

El vuitè llarg el podem descriure com a rarissim, joder quin flanqueix, primer puges després baixes després ni pujes ni baixes i al final acabes pujant. Fàcil però curiós, els oberturistes s'ho van currar.

A partir d'aquest punt la via ja comença a perdre interès i qualitat de roca, el següent llarg atravessa una zona de blocs matolls i terra que en definitiva és el que hi ha.

En quan a l'ultim llarg nosaltres portavem la ressenya del Soldevilla, que ens el marcava per un diedre amb dues grans sabines, també ressenyava una possible sortida per la Tropoma. Nosaltres vam sortir pel diedre, el llarg és de V+ i esta net, el que no sé és si la Tropoma surt per la Promio o ja ho vam fer per l'original, no se si va ser primer l'ou o la gallina.

Total que surtim a dalt, ens ha costat 5:15, l'escalada ha estat del tot recomanable, és una via que es fa molt bé i no és massa obligada tret d'agun tram petit. Nosaltre vam fer anar, aliens: blau, verd, groc, vermell, taronja(prescindible amb el camalot 0'75; camalots: 0'75, 1, 2 i 3 (el vam passejar) i tascons.