Manowar 305m 6b+ (6a), Hard Metal al Doll

Ahir vam anart al Doll a tatxar-ne una de la llista negra, la Manowar, aquesta via la vaig intentar el desembre passat amb l'Oscar. Aquell dia vam sortir del cotxe a menys no se que amb una gebrada "de aqui te espero", ens vam liar amb la aproximació... total que començavem la via a les 11:30, vam decidir que si abandonavem teniem que pujar a peu, vam decidir escalar fins la feixa que sempre és més entretingut. El resultat va ser que la Manowar va ingrassar a la molt extensa llista negra d'abandonos.
En aquesta ocasió l'aproximació esta clara, no fa fret (o no tant), la motivació esta pels núvols. Així el Maño i jo ens hi fiquem, començo amb el primer i segon llarg. El primer té un passot de 6b+, el primer de la via, en les dues ocasions que he vingut ni l'he probat, m'estimo els meus tendons, després una placa de 6a i reunió.
El segon des de baix sembla fàcil i al loro que surt un llarg de 6a força peleon hi ha un pito i un espit als passos difícils de placa però després encara queda una bona placa a protegir amb aliens abans el diedrillu d'entada a la reunió.

Al tercer surt el Maño del banquillo, li casca el V+ de diedro perfecto, molt guapo, el tiu esta disfrutant, esta en el seu terreny de diedres fissurats, comenta que és molt sostingut i no diu cap mentida.
Una guarrada de IV+ i ja sóm a la feixa.
De moment la cosa va bé ara ens li fotra el Maño altra vegada i així ja anem coordinats perquè a mi em toqui el llarg de 6b.
Comença el cinquè llarg, un metre dos, tre i... comencen a caure gotes, mecagon tot, si només hi ha un núvol, baixa baixa que ens esperarem a veure que fa. Els núvols venen del darrera i no sabem el que s'acosta. Total vint minutets parats a la feixa i només han estat qutre gotes que practicament no han mullat ni la roca. Jo ja m'estava cagant en tot "jo si he de tornar vinc per la feixa, ja me'ls conec de memoria els quatre primers".
Torna a sortir el sol i ens hi fiquem, el cinquè llarg també és molt guapo, 45 metres de fissura que el Maño resolt pim pam.

El flanqueix és de tràmit. El següent li torna a tocar al Maño que es torna a lluir de cara a la galeria.


Ara ja ha arrivat l'hora de la veritat cullons quina poooo; per aquí hem de sortir?!. A la reunió li dono pressa el cel s'ha tornat a tapar "venga que ens mullarem!", em sembla que ha vingut el primo de zumosol del nuvol d'abans. El llarg va per una fissura desplomada de 6a+ protegida teoricament per 4 ponts de roca jo en vaig trobar 2 que no els podia canviar i no vaig saber veure'n més, a la fissura no cal que ho probeu amb el friend del 4 perque només toca en un punt guarde-l'ho per més amunt, el Maño diu que si em fa una foto "deixa't estar d'hosties" (ús sona?) , "como va Manel?" "necessito un paraigua per protegir això"; quina vibrazione. Resultat uns 7 o 8 metres de 6a/V+ amb la merda del camalot del 4 que només toca paret, per més inri comença el diluvi amenitzat amb musica de fons de trons "Maño estoy por ponerme a llorar". Però bueno un parell de metres més i puc començar a protegir, guai la cosa comença a rutllar.Per sort la paret desploma i no hem mullo directament només per l'aigua que em porta el vent. Arrivo al famós mur desplomat de 6b, li fotu una apretada i surt en lliure, els cordinos estan fets una merda però tampoc no hi ha molt d'un a l'altre; surto a dalt ara si que em mullo per trobar la reunió a la feixeta comencem a esgarrapar fang, joder, ja esta R!!!. Quan arriva el Maño ja torna a fer sol, típicruixat primaveral d'un quart d'hora que ha vingut en el moment més oportu.

I ja ens teniu a tots dos dalt i jo amb el meu amic nuvolet.

En resum: la via és molt guapa, la roca no és dolenta només cal que vigilem una mica a l'hora de tibar de segons que, de material repetiu els friends grans ja que els llargs són llargs i tret dels ponts de roca a la via només hi ha 4 espits (3 en els primers 5 metres de via) i 2 pitons de progressió, el lloc és guapissim.

Via del Corb, Montrebei

Tot comença dilluns passat obrint el correu electrònic, i... taxan! missatge d'aquell boig del Kletterer, tot motivat que vol anar a fer la del Corb. La proposta és de puta mare, la via és de les series, però només hi ha un problema, es diu "offwidth". No puc amb ells i és que pels que no em conegueu sóc una mica gros i per rematar-ho ja vaig anar a fer la "Laura" a Boí i en vaig acabar fins els c.... La meva resposta és naturalment que sí, però aquest llarg ja el tens adjudicat, l'hi comento, je je. Així que el 6b del segon llarg ja el tinc a la meva llista, cap problema.
El dissabte a tres quarts de vuit del matí el trio calavera ja esta al prat, l'Oscar no esta molt motivat però l'estirem, la frase del matí és "a veure si esperem 10 minuts més i ens la foten", jeje. Al prat coincidim amb el Piju i el Paco ells van a la "Cor Salvatge", guai sempre mola poder veure una repetició d'aquests viots reservats als lolos.

Ens ho prenem amb calma allà a les 9:30 som a peu de via el Piju i el Paco estan muntant la primera reunió així que esperem; em tocarà sortir a mi i estic força nervi, sempre costa el primer llarg.

Ens en sortim prou bé, a la primera reunió ja pitonem i és que algún purista va fer un desreequipament, però sense tenir en compte que allà sempre hi havia hagut una expansió.Ara ja em començo a escalfar el segon llarg és de puta mare i el 6b surt fàcil. Mentrestant el Piju va apretant al costat.

Pujen aquell parell i jo ja estic encebat, el Kletterer ja té ganes de sortir "quieto bacalao" que als pròxims dos els hi fotu un empalme i me'ls cargo jo, així que surten 55 metrillos de 6a i V+ molt guais i sostinguts.

El Kletter ara si que puja amb ganes i se'm acaba el cuento, li fot ell als tres següents, una trevessa que dona una mica de vidilla, on tornen a sortir el pitons per reforçar la reunió. Després li toca un 6a que sembla un rostoll però us prometo que es posa interessant, fins aquí molt però que molt guapo, vertical i amb força ambient.

Arrivats aquest punt la via ja s'encara a un diedre que ja no deixarem fins dalt. El següent llarg que li fot com dic és un diedre a trams una mica guarro però molt guapo, aquesta reunió s'ha de muntar i les següents fins després de l'offwidth també.
Ara em torna a tocar a mi i quan veig el llarg que m'espera em cago en tot, comencen les xemeneies, no m'agraden gens, ja se que a montrebei és lo que hi ha, però són una putada, ja em veig un munt de metres sense poder posar res, cagat per allà, pensant la famosa frase "a les xemeneies Manel no es pot caure", una merda... en fin ens en sortim d'una manera prou digne.


Al arrivar a la reunió m'escaquejo de les dues que queden fins l'offwidth, amb l'excusa de que al anar cordada de tres ho tinc una mica complicat per sortir de la reunió que he hagut de muntar, je je, a més a més veig que al colega no li he de dir dos vegades, el tracte és que ell fa fins després de l'offwidth i jo acabo la via.

El Kletter li fot un empalme i es casca 55 metres de catacumbes cada vegada més estretes, i és que el llarg abans del famós offwidth, ja esta fet perquè et vagis entrenant saps.


I ara atenció arriva el llarg clau el Kletter surt molt content de la reunió, però no tardem a sentir com caga déus i hosties, que si no puc moure'm que si quin ambiance, que si quina por, que si al loro ... se palpa la tragedia; metrestant li dic a l'Oscar que em foti una altra vaga a la reunió, no sigui cas que veiem a saltar aquest tiu, la corda no avança, l'animo: venga tiu tranki poc a poc, enganxa el segon clau i la cosa ja comença a rutllar, ja esta que si massima vibrazione, que si ji ji, que si jaja canta reunió; ara ens toca a nosaltres, és una autèntica agonia però va sortin, la motxilla si es posa de canto no passa ni penjada amb una vaga, quin incordiu!.

Arrivem a la reunió ja li tenim el peu al coll, el Kletter canta victòria, l'Oscar encara l'hi deu estar dient ara que és un jefe, el Piju ens fa algunes fotillos
mentre el paco li apreta de valent; jo estic serio; i és que encara queden dos llargs que els faré jo, tal i com hem quedat, el següent seria millor escalar-lo amb un xapo, joder quin rostollaco; l'ultim és molt guapo el problema és que vaig trinxat, no puc més l'ultim pas has de sortir del bloc empotrat tira una mica enrera és molt guapo.

Sortim dalt després de 9 hores un horari prou digne contant cordada de tres, 4 reunions desequipades més 5 que s'han hagut de reforçar. El Piju i el Paco també acaben de sortir, sort que dubtaven de si podrien sortir amb el dia,jeje, felicitats masters. La via és molt bona, només t'has d'imaginar l'any 78 el Bunny i companyia pujant per aquí, quins pebrots, gràcies masters per guiar-nos en aquest mar de roca.

Dels Sostres-David Aparicio

Avui hem anat a ca la Montse amb el Maño, de passada hem inaugurat la temporada a la cara nord, tot hi que hem de dir que la de la sud ha estat patètica, la via escollida és una de la sel·lecció de les 100 millors del Soldevilla, que sempre és garantia d'una certa qualitat, millor dit és una arxiconeguda combinació de dues vies de la paret de l'aeri, la "Dels Sostres" en la seva part inferior i la "David Aparicio" en la superior, la ressenya la podeu trobar aquí.

Total arrivem a Santa Cecilia a les 10 tocades i agafem els trastes, l'aproximació és montserratina, com no podia ser d'altra manera, entre esbufec i esbufec anem mirant la paret, queda clar que lo que aném a fer és lo més "light".

Agafem l'instal·lació de cables i anem seguint per sota les vies, cullons quin paredon, he de dir que els aiguats van fer la seva feina ja que l'ultima vegada que vaig pujar en aquesta canal era l'any 1999 per fer la Easy Rider i era força més selvatica, com passa el temps :-( , els cables doncs estan de puta mare però vam trobar això.

Arrivem a peu de via per allà les 11:30 (sóm dels que ens ho agafem amb calma), començo el primer llarg i t'escalfes ràpid, que si un passet aquí que si un passet allà tot amenitzat pel típic equipament montserrati de pitons amb filferro o petats i ponts de roca podrits, sort tenim que el que passa de V està protegit per parabolts, també pots ficar algún tasconet o friend que queda prou bé, aquest llarg fa un petit flanqueig a dalt però a partir d'aqui tenim dos llargs més on el flanqueig és l'element predominant. Amb quatre llargs ens plantem a l'alçada de plaça de catalunya, aquí ja toca canviar-se de via, mentre tan el Maño va dient que això de montserrat és molt difícil, es que aquest de Sabiñanigo, estan acostumats a omplir-se la mà en cada canto i aquí encara estem en procés d'adaptació, je je, tot i que pel que va dient la via l'hi mola i això és el que conta, que disfrutem del dia . Com a primera valoració podriem dir que portem 4 llargs un pèl sobadets dels quals el segon i tercer són guapos i que en general l'equipament no et deixa passar por, però diguem que et manté en "atenció".

La segona part va per la David Aparició i senyors menudo placon que ens espera, aquest llarg ja me l'he demanat a baix, a veure si encadenem de moment ho portem tot encadenat, 45 metres 6a+/6b mooolt sostinguts, li posen "continuitat", de fet d'atlètic no en té res, és una "tipical montserrat's slap" de cigronets i bolos.

Anar-l'hi foten la continuitat és de bessons i coco, no s'acaba mai, arrivem a la reunió i ha sortit encadenat, guay queden dos llarguets més fàcils i cap a casa, aquests ja no són tant sostinguts però bueno l'ultim té una sortideta un tant rebuscada, us recomano que controleu el fregament del contrari és com fer 6a amb una bombona de butano a l'esquena.