Dels Sostres-David Aparicio

Avui hem anat a ca la Montse amb el Maño, de passada hem inaugurat la temporada a la cara nord, tot hi que hem de dir que la de la sud ha estat patètica, la via escollida és una de la sel·lecció de les 100 millors del Soldevilla, que sempre és garantia d'una certa qualitat, millor dit és una arxiconeguda combinació de dues vies de la paret de l'aeri, la "Dels Sostres" en la seva part inferior i la "David Aparicio" en la superior, la ressenya la podeu trobar aquí.

Total arrivem a Santa Cecilia a les 10 tocades i agafem els trastes, l'aproximació és montserratina, com no podia ser d'altra manera, entre esbufec i esbufec anem mirant la paret, queda clar que lo que aném a fer és lo més "light".

Agafem l'instal·lació de cables i anem seguint per sota les vies, cullons quin paredon, he de dir que els aiguats van fer la seva feina ja que l'ultima vegada que vaig pujar en aquesta canal era l'any 1999 per fer la Easy Rider i era força més selvatica, com passa el temps :-( , els cables doncs estan de puta mare però vam trobar això.

Arrivem a peu de via per allà les 11:30 (sóm dels que ens ho agafem amb calma), començo el primer llarg i t'escalfes ràpid, que si un passet aquí que si un passet allà tot amenitzat pel típic equipament montserrati de pitons amb filferro o petats i ponts de roca podrits, sort tenim que el que passa de V està protegit per parabolts, també pots ficar algún tasconet o friend que queda prou bé, aquest llarg fa un petit flanqueig a dalt però a partir d'aqui tenim dos llargs més on el flanqueig és l'element predominant. Amb quatre llargs ens plantem a l'alçada de plaça de catalunya, aquí ja toca canviar-se de via, mentre tan el Maño va dient que això de montserrat és molt difícil, es que aquest de Sabiñanigo, estan acostumats a omplir-se la mà en cada canto i aquí encara estem en procés d'adaptació, je je, tot i que pel que va dient la via l'hi mola i això és el que conta, que disfrutem del dia . Com a primera valoració podriem dir que portem 4 llargs un pèl sobadets dels quals el segon i tercer són guapos i que en general l'equipament no et deixa passar por, però diguem que et manté en "atenció".

La segona part va per la David Aparició i senyors menudo placon que ens espera, aquest llarg ja me l'he demanat a baix, a veure si encadenem de moment ho portem tot encadenat, 45 metres 6a+/6b mooolt sostinguts, li posen "continuitat", de fet d'atlètic no en té res, és una "tipical montserrat's slap" de cigronets i bolos.

Anar-l'hi foten la continuitat és de bessons i coco, no s'acaba mai, arrivem a la reunió i ha sortit encadenat, guay queden dos llarguets més fàcils i cap a casa, aquests ja no són tant sostinguts però bueno l'ultim té una sortideta un tant rebuscada, us recomano que controleu el fregament del contrari és com fer 6a amb una bombona de butano a l'esquena.