Les Espanyes

Bones aquest any el trio calavera: Txakal, Oscar i el menda ens hanem anat de vacances una setmaneta a escalar per les Espanyes. He de dir que la idea principal era anar a la meca de l'adderència, la Pedriza, però que la pluja i la neu ens van fer tunejar el plans...

Marxem el diumenge tarda direcció a Madrid, amb una previsió meteorologica digne d'haver-se quedat a casa, arrivem a Manzanares el Real, soparet i a rumir demà anirem al Yelmo.
El dilluns pujem al Yelmo, ens liem una mica i fem una bona excursió, i dic bona perquè és lo millor que vam fer en tot el dia. La Pedriza és realment guapa, moltes possibilitats de trekkings bon paisatge, cabres, cavalls salvatges... així que ens plantem al peu del Yelmo i fem la via Ignatius 130m V+ , molt recomanda com a "toma de contacto", amb la idea d'anar després a fer la Yan-San-Po. Doncs bé la "toma de contacto" la fem, vaia merda d'escalada, aburrida com ella sola, no dic que per graus més difícils la cosa sigui més entretinguda, el fet és que es basa en "pit i cullons" venga a fer metres de seguro a seguro sense agafar-te a enlloc i amb els peus on vols, un pic agafes la seqüencia ja només es tracte de confiar amb l'invent. Total fem aquesta via i entra el marron, baixant ens treiem un 6b d'esportiva prou guapo.
L'endema ens anem de passejada al pajaro i al hueso, total la pedriza esta nevada i no surt el sol ni de casualitat. Ens deixem la camara de fotos, que ens havia deixat el Xei, 10 minuts al refu i taxan les úniques dos persones que hi havia 10km a la rodona, resulta que "nosotros no hemos visto nada", així els hi peti als morros, total que ara només tenim quatre fotus que fare a partir d'ara amb el mobil.
Decidim doncs davant de la poca millora de temps anar a internet i mirar a on no ploura: a MURCIA, doncs avall. Decidim anar a Leiva.

L'escola de Leiva es composa d'uns quants sectors d'esportiva (grau molt ajustat) i una tapia d'uns 200 metres maxim. Total que comprem la guia d'escalades, més aviat es tracta d'una guia turística, i anem a fer esportiva encara entre xafec i xafec, segona desgràcia la corda es posa dins una fisura al desprenjar el Txakal i resultat:

L'endema ens fiquem a la via Carnaval 175m 6b, la via esta equipada cosa que hem va sorpendre al veure l'any d'obertura i el traçat, joder quina sorpresa, aquesta gent han cusit a parabolts vies clàssiques obertes amb claus i espits, no han reequipat ho han cusit fissures i tot, flipant. La via és molt guap amb un primer llarg molt sostingut de 6a+ i un tercer de diedre de V+ molt bo i estètic, en general la via és super recomanable.


La vida a la furgo es força distreta i aquí teniu els tres mendrugos menjant seques.


Ja som divendres i la setmana passa volant així que tornem a enfilar el cami de pujada, l'aproximació dura una hora, i fem la Carrillo- del Campo de 125 m i 6b, i tornem a trobar-nos amb el mateix cristo de clàssica taladrada, aquesta es una via fissura, que per les marques de l'equipament original, sino fos pels parabolts seria molt entretinguda. No la trobem tant bona com la del dia abans però si recomanable.


El dissabte el dediquem a fer una mica d'esportiva a Alhama de Murcia, en un sector que es com escalar a la plaça del poble de fet escales rera un jardi. Un espectacleamb vistes a una boda incluides, jejeje. Total després de fer el meló un rato furgoneta i cap als Ports de Beseit que així ja tenim mig camí fet i demà també podrem escalar.

Als ports no tenim cap ressenya aixi que consultem al bar i decidim anar a les Moles del Don i fem l'Anarcoma i l'Obsesió Continua, gupes equipades i molt recomanables.

Això es tot una mica faltat de documentació gràfica però bé una setmana prou entretinguda.