1 de maig 2008

Espero del Vent, Fontfreda.

Ahir vam decidir descansar, avui tenim una cita important, amb el Maño hem decidit anar a fer l'Espero del Vent a la paret de la Fontfreda, ja fa dies que en tenia ganes i avui és el dia, si la deixem per a més endavant l'estiu del Montsec se'ns tira a sobre i ja l'hem cagat.

L'aproximació la farem per Ager, el Maño va fer la fisura oblicua no fa gaire i se la coneix prou bé, total arrivem a la famosa curva tancada i aparquem, esmorzar preparatius habituals i al ataque.
En l'aproximació ja t'adones que la paret el que es diu concorreguda no esta el camí és una mica perdedor, el Maño recomana no perdre massa altura i no separar-se molt de la paret, amb aquest consells i les vegades que diu que s'ha embarcat, la cosa no falla i amb un momentillu estem a peu de via, ufff!; aquesta paret quan la mires des de la font de les bagasses sembla tumbadeta, una merda el que es veu és tieso de cullons.
Ens fiquem en materia i li fotu al primer llarg V+, faig la travessia V a dalt tal i com marca la ressenya del Luichy, per cert molt recomenable, aquí ja queda clar que això no és Ager, el llarguet és sostingut i bo. Aquesta reunio la reforço amb un clau per falta d'un tasco que tenia ficat al llarg, al veure la destrossa que faria al treure'l decideixo que allí es queda ara aquesta reunió és a prova de bombes. Aquí el Maño escalfant al l'entrada de la R1.

El segon llarg de V+, ens mantenim en la verticalitat, arrivats aquí destacaria que els claus que marca la ressenya són els que hi ha, però l'estat d'aquests ja és una altra historia, bé de fet els claus estan fets una merda. El Maño es casca una navegada per la placa d'abans d'entrar a la reunió, que el fa vibrar com un electró. En confessions posteriors el tiu ja es veia muntant un rapelillo des de la segona R i cap a casa. Arrivo jo i ja estic flipant amb el tercer llarg.


El tercer llarg de 6a+ arranca amb un flanqueig força llarg, surto cagadet cagadet, el primer pito esta guai, miro amunt i fuaaa!; fisuraca vertical i en algun punt tira enrera, el pont de roca és anecdotic, compte e Maño! venga el segon clau és una V mig petada i diria que radioactiva, Maño això no serveix per res, per sort puc anar fent amb els friends, estic apretant a tope el vull encadenar, arrivem al tercer clau, totalment inutilitzat, aquí afluixa una mica però no hi ha proteció tret d'un parell de sabines bonsai, una apretada més i reunió, guai a caigut en lliure.
El quart llarg ja és deixa fer més bé un fisureta de 6a per vibrar una mica i un pedasso de flanqueig que t'hi cagues.
El cinquè a la ressenya posa 50 metres, nosaltres anavem amb les cordes del Maño de 50, és un clàssic, i ens en va sobrar força, suposo que també depen del guiat. El nostre guiat va ser força recte vaig xapar unes sabinetes un buril... aquest és el llarg més fàcil fins el moment, a la llastra hi ha una bavaressa/offwidth/xemeneia (fes-ho com vulguis) molt guapa.
El sisè llarg deV+ és curtet i disfruton l'entrada a la reunió no gaudeix de gaire bona roca però tampoc queda expo, en aquest llarg ja veiem la tirada de A1 (6b) és un diedre fisurat i força desplomadet, ja hem començo a motivar. Arrivo a la reunió és molt però que molt guapo.


El setè llarg ja dic té molt bons ingredients el llarg és aeri, ja estem a l'espero i el pati fins la font de les bagasses és força impressionant, al ataque aquí encara és fàcil però la roca es trencadota, arrivo al primer vagueto que penja d'una merda de pito petat i falcat, manolete manolete ja li dic amb el Maño que el llarg és com desequipat, tot el que hi ha no val res; comença l'apretada li vaig foten amb el micros, "venga Manel!" vaig a totes, és curt però intens, va sortint cada vegada estic més aprop de la sabina salvadora, on el llarg ja afluixa fins a V+, guai ja hi som, carreguem piles i acabem, sííí! ha sortit en lliure 6b d'autoproteció, puja el Maño esto huele a cumbre. Aquesta reunió va ser el segon lloc on vam clavar, no cal, la sang no m'arrivava al cap o jo que se, hi ha dos claus que no són cap festa major però amb un camalot del 2 i un tasco, la reforces a prova de bomba.
D'aquí el Maño li fot un empalme fins dalt que te cagas, a la sortida de la reunió heu d'anar força cap a la dreta després ja no té perdua.



Total hem fet 6 hores trenta, el sol ha estat de justicia, en quant a material vam portar: aliens fins el taronja, camalots del 0'5 fins el 4 repetim 1 i 2, tascons i quatre claus (prescindibles).
El cim ens ha regalat aquestes vistes de Regina i el Pallars; ara ve el "descens", quins cullons dir-l'hi descens a això, per començar preparet que dura

1 hora i quart, més o menys, de les quals tres quarts d'hora són de pujada per anar a buscar una canal marcada amb marques grogues i baixar fins el camí, i cap al cotxe hi falta gent. En resum l'activitat recorda totalment al costat oposat esquerra de la muralla és a dir és com anar a Montrebei a fer una via de 300 metres, guapissim.

5 comentaris:

Mingo ha dit...

Collons, Saumi el dia que publiques ho fas amb totes les de la llei. Aqusta de la Font freda quan l'heu fet, amb màniga llarga? tu dic pq dissabte passat vam estar amb el colega a l'amanita, be, vam anar per fer-ho a la tarde. Però xiquet l'aproximció a les 4 de tarda va ser massa pel cos, vam arribar amb una pajara amb totes les de la llei, ja li deia al colega sembla mentida que siguem del pais, no n'apendrem mai. Nano felicitats per les teves escalades. Ahir escalant a Montserrat a un tio li vaig preguntar si era el Saumi, portava una samarreta com la teva i tenia una certa retirada, espero algun dia no cagar-la. Vinga un saludo

Anònim ha dit...

guapa via, de les que dixan un record per tota la vida, la meva(nostre) experiencia va ser, que un dia de tarde, devien ser casi les tres de la tarde comencen a pujar per la puta pendent en direccio a l'espero del vent, pots imaginarte que avans d'arribar a dalt ens va tocar decidir si continuar, vaixar o fe un vivac a pelo, ens va tocar fer vivac, Vivac? bueno pasar la nit de la millor manera que ven poguer,
dalt d'una savina, tres pollastres van pasar unes hores de fret que te cagaves,
al dia seguent als primer que van rebre els raig de sol ven ser nosaltres.
mes tard la visio de la pared de regina va ser de les vistes mes guapes que he vist d'una paret, i aixo anava, aquest dia, fa molts anys de maquina de fer fotos, ni en pintura, per aixo et pregaria si no t'hes molta molestia que hem pasesis la fota de la paret de regina amb tota la seva resolocio.
molt agrait i que sant joan (patro dels bombers) et conservi per sempre.
una abraçada de company de feina.

Anònim ha dit...

perdo, het deixo el meu correo
jchapado@hotmail.es

marc ha dit...

L' altre dia vam coincidir amb el teu soci, el Maño, a la Delfos. Tinc alguna foto seva. Si li interesa que em passi el mail, o la penjare al meu blog.
Bones activitats. Una pregunteta,; quan hi vau posar a la Postmortem? ho dic per la calor que ja hi deu fer.
Salut i a tibar

saumi ha dit...

Bones gràcies a tots pels comentaris.
Mingo: bones, ja vaig llegir al teu bloc lo de l'amanita i deu ni do. Encara que no t'ho creguis això era el dia abans aquella setmana vaig fer aquestes tres i el dissabte el somni del quimfer que ara la publicaré, el company anava amb maniga llarga però jo amb curta i pirates, el que passa és que és l'espero del VENT i no si estava mal, tot hi això la desidretació va ser important. A veure si algun dia ens trobem. Fins ara i apretar.

Mus d'atura: cap problema avui mateix te l'envio. Cuide't força.

Marc: la vam fer el dia 30 d'abril la veritat és que apretava força la calor, diria que ja estem força al limít de calendari per anar-hi. Lo de les fotos li preguntare.