Manowar 305m 6b+ (6a), Hard Metal al Doll

Ahir vam anart al Doll a tatxar-ne una de la llista negra, la Manowar, aquesta via la vaig intentar el desembre passat amb l'Oscar. Aquell dia vam sortir del cotxe a menys no se que amb una gebrada "de aqui te espero", ens vam liar amb la aproximació... total que començavem la via a les 11:30, vam decidir que si abandonavem teniem que pujar a peu, vam decidir escalar fins la feixa que sempre és més entretingut. El resultat va ser que la Manowar va ingrassar a la molt extensa llista negra d'abandonos.
En aquesta ocasió l'aproximació esta clara, no fa fret (o no tant), la motivació esta pels núvols. Així el Maño i jo ens hi fiquem, començo amb el primer i segon llarg. El primer té un passot de 6b+, el primer de la via, en les dues ocasions que he vingut ni l'he probat, m'estimo els meus tendons, després una placa de 6a i reunió.
El segon des de baix sembla fàcil i al loro que surt un llarg de 6a força peleon hi ha un pito i un espit als passos difícils de placa però després encara queda una bona placa a protegir amb aliens abans el diedrillu d'entada a la reunió.

Al tercer surt el Maño del banquillo, li casca el V+ de diedro perfecto, molt guapo, el tiu esta disfrutant, esta en el seu terreny de diedres fissurats, comenta que és molt sostingut i no diu cap mentida.
Una guarrada de IV+ i ja sóm a la feixa.
De moment la cosa va bé ara ens li fotra el Maño altra vegada i així ja anem coordinats perquè a mi em toqui el llarg de 6b.
Comença el cinquè llarg, un metre dos, tre i... comencen a caure gotes, mecagon tot, si només hi ha un núvol, baixa baixa que ens esperarem a veure que fa. Els núvols venen del darrera i no sabem el que s'acosta. Total vint minutets parats a la feixa i només han estat qutre gotes que practicament no han mullat ni la roca. Jo ja m'estava cagant en tot "jo si he de tornar vinc per la feixa, ja me'ls conec de memoria els quatre primers".
Torna a sortir el sol i ens hi fiquem, el cinquè llarg també és molt guapo, 45 metres de fissura que el Maño resolt pim pam.

El flanqueix és de tràmit. El següent li torna a tocar al Maño que es torna a lluir de cara a la galeria.


Ara ja ha arrivat l'hora de la veritat cullons quina poooo; per aquí hem de sortir?!. A la reunió li dono pressa el cel s'ha tornat a tapar "venga que ens mullarem!", em sembla que ha vingut el primo de zumosol del nuvol d'abans. El llarg va per una fissura desplomada de 6a+ protegida teoricament per 4 ponts de roca jo en vaig trobar 2 que no els podia canviar i no vaig saber veure'n més, a la fissura no cal que ho probeu amb el friend del 4 perque només toca en un punt guarde-l'ho per més amunt, el Maño diu que si em fa una foto "deixa't estar d'hosties" (ús sona?) , "como va Manel?" "necessito un paraigua per protegir això"; quina vibrazione. Resultat uns 7 o 8 metres de 6a/V+ amb la merda del camalot del 4 que només toca paret, per més inri comença el diluvi amenitzat amb musica de fons de trons "Maño estoy por ponerme a llorar". Però bueno un parell de metres més i puc començar a protegir, guai la cosa comença a rutllar.Per sort la paret desploma i no hem mullo directament només per l'aigua que em porta el vent. Arrivo al famós mur desplomat de 6b, li fotu una apretada i surt en lliure, els cordinos estan fets una merda però tampoc no hi ha molt d'un a l'altre; surto a dalt ara si que em mullo per trobar la reunió a la feixeta comencem a esgarrapar fang, joder, ja esta R!!!. Quan arriva el Maño ja torna a fer sol, típicruixat primaveral d'un quart d'hora que ha vingut en el moment més oportu.

I ja ens teniu a tots dos dalt i jo amb el meu amic nuvolet.

En resum: la via és molt guapa, la roca no és dolenta només cal que vigilem una mica a l'hora de tibar de segons que, de material repetiu els friends grans ja que els llargs són llargs i tret dels ponts de roca a la via només hi ha 4 espits (3 en els primers 5 metres de via) i 2 pitons de progressió, el lloc és guapissim.