Vioooote, si senyors així començo. Aquest divendres passat truca en Kletter, que dius neng? tens plan?, i ell, aixi com un corderito diu: que va tiu però si vols podriem anar a montrebei a fotre-li un pegue a la desequilibrio. Meeeeg! salten les alarmes, de puta mare tiu, si vols vens a dormir a casa el dissabte i l'endemà amb una horeta som al prat; ara truco l'Oscar company incondicional i venga.
La desequilibrio hormonal és una via que vaig proposar de fer al kletterer ja fa temps i ell em va dir: quines has fet a montrebei? i jo doncs la veritat cap; el tiu amb molt bon criteri em va dir tot rien, millor la delfos per començar, i així ho vam fer. Ara anem i com a segona via sí.
El diumenge ens presentem una mica tard al prat i es que hem parat a esmorzar i tot; comencem el dia anant de sobrats. Amb això es presenten dos tius i una tia amb una furgona i el kletterer que te don de gentes els pregunta si fan falta pitons, i ells fan un no!, molt però que molt convincen, jo insisteixo que som cobaaaaardes i ells que noooo, doncs no els prenem; primera cagada del dia senyors; i no en dono la culpa als de la furgona, es que nosaltres sóm gilipolles, perquè si vols preguntar, pregunta ha algú que et conegui cullons.
Total comença en kletterer i el tiu es curra el primer llarg de diedrako de 6b+ que amb el fret que fotia i lo fret que estàs déu ni do. A la primera reunió ja tenia els meus dubtes de que si lo dels claus havia estat bona idea.
El segon llarg té una sortideta de 6a que apreta, sort que els friends mitjans entren a fondo. A la segona reunió agafo el relleu, toca un llarg de V que potser és el més fàcil de la via i de fet es fa bé. Arrivo a la R3 i se palpa la tragedia la reuinó és un spit que es mou i tema tascons i friends no veig com fer-ho, el llarg de dalt és xungo la R ha de ser bona Manel, total una mega triangulació amb l'espit i l'ultima sabina alias bonsai del 3 llarg. Miro amunt em cago en tot i em dic "jo en aquesta fissura he de clavar" mentre pugen em vaig mentalitzat: venga tiu agafes tota la metralla i vas fent si t'hi tirés una hora doncs una hora. Total, arriva el kletter i diu: "vua nen que guapo" i jo que dic "ni guapo ni hosties a dalt és una cutrada de roca"; a ell li falten potes per dir amb una carona de xaiet "que el puc fer? així anem descansant de coco" total, jo tampoc no estava tocat del llarg que havia fet però com que l'Oscar deia que ell no sabia si tiraria, i a dalt també hi havia bacalao i la veritat em falten potes per donar-l'hi les cordes. El tiu es curra un llarg de cullons i demostra que montrebei és montrebei i aquí tornés a apendre a escalar. Pujo apretant com un posesuuu fins ara ho tinc tot encadenat tot hi que si m'hagues tocat aquest de segur que no encadeno.
Em torno a ficar a davant, tinc ganes de tibar-l'hi el llarg està força equipadet és una placa fissurada de 6b+ amb roca exel·lent apreto de valent i surt.
Arrivo a una zona de V+ super content un flanqueig i ja hi tornem a ser, un espit de reunió, em plantejo empalmar però al no estar previst hauria de baixar a allargar cintes i guiar millor les cordes i sincerament també tinc els braços arregladets. Trobo un forat a un metre de l'espit i una mica cap a l'esquerra no queda cap friend bé, mecagondéu estic més estona per fer la R que per fer el llarg, al final aconsegueixo entaforar l'alien groc al fondo del forat i el vermell també a l'altre canto del forat, els triangulo i ho triangulo tot a l'espit; finalment ja tenim R.
La desequilibrio hormonal és una via que vaig proposar de fer al kletterer ja fa temps i ell em va dir: quines has fet a montrebei? i jo doncs la veritat cap; el tiu amb molt bon criteri em va dir tot rien, millor la delfos per començar, i així ho vam fer. Ara anem i com a segona via sí.
El diumenge ens presentem una mica tard al prat i es que hem parat a esmorzar i tot; comencem el dia anant de sobrats. Amb això es presenten dos tius i una tia amb una furgona i el kletterer que te don de gentes els pregunta si fan falta pitons, i ells fan un no!, molt però que molt convincen, jo insisteixo que som cobaaaaardes i ells que noooo, doncs no els prenem; primera cagada del dia senyors; i no en dono la culpa als de la furgona, es que nosaltres sóm gilipolles, perquè si vols preguntar, pregunta ha algú que et conegui cullons.
Total comença en kletterer i el tiu es curra el primer llarg de diedrako de 6b+ que amb el fret que fotia i lo fret que estàs déu ni do. A la primera reunió ja tenia els meus dubtes de que si lo dels claus havia estat bona idea.
El segon llarg té una sortideta de 6a que apreta, sort que els friends mitjans entren a fondo. A la segona reunió agafo el relleu, toca un llarg de V que potser és el més fàcil de la via i de fet es fa bé. Arrivo a la R3 i se palpa la tragedia la reuinó és un spit que es mou i tema tascons i friends no veig com fer-ho, el llarg de dalt és xungo la R ha de ser bona Manel, total una mega triangulació amb l'espit i l'ultima sabina alias bonsai del 3 llarg. Miro amunt em cago en tot i em dic "jo en aquesta fissura he de clavar" mentre pugen em vaig mentalitzat: venga tiu agafes tota la metralla i vas fent si t'hi tirés una hora doncs una hora. Total, arriva el kletter i diu: "vua nen que guapo" i jo que dic "ni guapo ni hosties a dalt és una cutrada de roca"; a ell li falten potes per dir amb una carona de xaiet "que el puc fer? així anem descansant de coco" total, jo tampoc no estava tocat del llarg que havia fet però com que l'Oscar deia que ell no sabia si tiraria, i a dalt també hi havia bacalao i la veritat em falten potes per donar-l'hi les cordes. El tiu es curra un llarg de cullons i demostra que montrebei és montrebei i aquí tornés a apendre a escalar. Pujo apretant com un posesuuu fins ara ho tinc tot encadenat tot hi que si m'hagues tocat aquest de segur que no encadeno.
Em torno a ficar a davant, tinc ganes de tibar-l'hi el llarg està força equipadet és una placa fissurada de 6b+ amb roca exel·lent apreto de valent i surt.
Arrivo a una zona de V+ super content un flanqueig i ja hi tornem a ser, un espit de reunió, em plantejo empalmar però al no estar previst hauria de baixar a allargar cintes i guiar millor les cordes i sincerament també tinc els braços arregladets. Trobo un forat a un metre de l'espit i una mica cap a l'esquerra no queda cap friend bé, mecagondéu estic més estona per fer la R que per fer el llarg, al final aconsegueixo entaforar l'alien groc al fondo del forat i el vermell també a l'altre canto del forat, els triangulo i ho triangulo tot a l'espit; finalment ja tenim R.
La sortida al següent llarg té un pas fi fi fi de 6a+ i la veritat vibro una mica amb la merda de reunió que tenim a baix, estic motivat a tope sembla que el llarg ara serà més fàcil però reserva uns passets montrebeianos que inclús tiren una mica enrera.
Aquí ja estem pensant amb la victoria, li dic al kletter que el Soldevilla al seu llibre escriu "no vendais la piel del oso antes de cazarlo", la hostia quin llarg que queda; altra vegada surt el fantasma claus i la llastima és que només és un fantasma, kletter fot un llarg que sincerament sense claus queda força expo inclús pels segons de corda l'Oscar mentrestant va dien "aquesta via és massa bona". El kletter arriva a la R7 i es planteja empalmar jo li dic que si esta tocat de coco que tranqui que ja faré jo l'ultim, el tiu pel que veig es deixa convencer ràpid total l'ultim llarg de V+ sembla de tramit però cullons aquest també té lo seu i ha sobre no té bona roca; crido EREE i flipo ja sóm dalt, he aconseguit encadenar, val a dir com ja he comentat que el kletter s'ha currat el Ll 4 que segur que no l'hagues encadenat de primer.
Surtim a dalt amb un vendavàl de la hostia després de 7 hores de fissures i dièdres d'escandol, estem super contents i ja tenim la segona via feta a montrebei.
4 comentaris:
Ei nano, estic plorant de l'emoció. Buaaaa, buaaaaa!!
Aquí el jefe ja saps qui és. En se d'un que ho va encadenar tot.
Escolta, que l'oscar sap tirar fotos... Ja saps que li podem regalar pel seu cumple...
Saumi felicitats pel viote. Segur que t'hagues sortit el tercer llarg. Escalar de segon és fotut, et menges molt el coco, jo de primer no hagués passat,.. i segur que haguessis encadenat.
Escolta podries treure lo de la comprovació de les paraules és un rollo. Jo tb et faig un enllaç al teu blog.
A reveure.
Frikis!!! sense claus i amb la corda cordino de l'Oscar. Molt be, ara ja sabeu que podeu fer molts perclas montrebeianos
No se no se cote ja sap que jo quan s'em creuen els cables, i toca dia cobarde la cosa és bastant patètica però bueno aquesta primavera s'ahura de mirar de fer una bona campanya a montrebei.
Publica un comentari a l'entrada