Total que quedem a les 8 a Balaguer que si patim que si patam resulta que a les 8:30 sóm a Tarradets i plovisqueja. Segons el Ramon que ha mirat la meteo "esto no deberia de estar pasando", pero que hi farem. Que fotem?!!!. Esmorzar i canvi d'objectiu a algo més friki. Total a les 9 l'aigueta que queia ja era neu, FRACAS!!!. Recurs fàcil pel mal temps: anem a Sant Llorenç i si allà no es pot escalar cap a casa.
Total a Sant Llorenç el Maño es treu de la maniga "la trilogia de Sant Llorenç", al loro he?. Una via a la Formiguera, una al Cilindre i una a la paret de l'Ós.
Comencem per la Formiguera i fem Los Ilegales (6b+), deu ser 6a obligat. La via en resum, no cal que hi aneu, segur que hi ha més alternatives. La roca no mata de fet 3/4 parts de la via podriem dir que és mediocre, esta equipada amb parabolts, això si que ho té; total el Ramon en proba un i jo també. Resultat el Maño paga les birres gràcies a la gran proposta, je je .
Comencem per la Formiguera i fem Los Ilegales (6b+), deu ser 6a obligat. La via en resum, no cal que hi aneu, segur que hi ha més alternatives. La roca no mata de fet 3/4 parts de la via podriem dir que és mediocre, esta equipada amb parabolts, això si que ho té; total el Ramon en proba un i jo també. Resultat el Maño paga les birres gràcies a la gran proposta, je je .
El que paga les birres
Després aném a la Directa del Cilindre (6b), o el que és el mateix, als Riglos de la Noguera. La via és guapa de debò, i així el Ramon i el Maño també es posen nostàlgics dels seus estimats Riglos; és que entre un mig manyo i l'altre que ho és del tot.
Els Rigleros
La via és atlètica i força sostinguda en tots els seus llargs.
Servidor al segon llarg 6b de continuitat.
Total que fem aquesta i entre el vent i les poques ganes, tot sigui dit, decidim que la trilogia a la merda. Així que a explicar batalletes al Bar que ja és hora.
3 comentaris:
Cuida'm al ramoné que no s'espatlli, que està molt delicat!!
Hola Saumi
Ostia com m'agrada llegir escalades de Sant Llorenç, és el lloc on vaig començar i abans (tu encara no havies nascut), era coto dels escaladors de Lleida i rodalies. Recordo que la directa la vaig fer amb botes i pedals, passabes una por. Perdona per aquesta escena de mocador.
M'he estat mirant el teu blog, molt guapo. Si no et fa res et faré un link al meu blog.
Salut i visca la gent de ponent
Res mingo no ja m'agrada la nostalgia de fet quan veig els burins podrits i em contextualitzo en l'epoca se't fot la pell de gallina
Publica un comentari a l'entrada