Via del Corb, Montrebei

Tot comença dilluns passat obrint el correu electrònic, i... taxan! missatge d'aquell boig del Kletterer, tot motivat que vol anar a fer la del Corb. La proposta és de puta mare, la via és de les series, però només hi ha un problema, es diu "offwidth". No puc amb ells i és que pels que no em conegueu sóc una mica gros i per rematar-ho ja vaig anar a fer la "Laura" a Boí i en vaig acabar fins els c.... La meva resposta és naturalment que sí, però aquest llarg ja el tens adjudicat, l'hi comento, je je. Així que el 6b del segon llarg ja el tinc a la meva llista, cap problema.
El dissabte a tres quarts de vuit del matí el trio calavera ja esta al prat, l'Oscar no esta molt motivat però l'estirem, la frase del matí és "a veure si esperem 10 minuts més i ens la foten", jeje. Al prat coincidim amb el Piju i el Paco ells van a la "Cor Salvatge", guai sempre mola poder veure una repetició d'aquests viots reservats als lolos.

Ens ho prenem amb calma allà a les 9:30 som a peu de via el Piju i el Paco estan muntant la primera reunió així que esperem; em tocarà sortir a mi i estic força nervi, sempre costa el primer llarg.

Ens en sortim prou bé, a la primera reunió ja pitonem i és que algún purista va fer un desreequipament, però sense tenir en compte que allà sempre hi havia hagut una expansió.Ara ja em començo a escalfar el segon llarg és de puta mare i el 6b surt fàcil. Mentrestant el Piju va apretant al costat.

Pujen aquell parell i jo ja estic encebat, el Kletterer ja té ganes de sortir "quieto bacalao" que als pròxims dos els hi fotu un empalme i me'ls cargo jo, així que surten 55 metrillos de 6a i V+ molt guais i sostinguts.

El Kletter ara si que puja amb ganes i se'm acaba el cuento, li fot ell als tres següents, una trevessa que dona una mica de vidilla, on tornen a sortir el pitons per reforçar la reunió. Després li toca un 6a que sembla un rostoll però us prometo que es posa interessant, fins aquí molt però que molt guapo, vertical i amb força ambient.

Arrivats aquest punt la via ja s'encara a un diedre que ja no deixarem fins dalt. El següent llarg que li fot com dic és un diedre a trams una mica guarro però molt guapo, aquesta reunió s'ha de muntar i les següents fins després de l'offwidth també.
Ara em torna a tocar a mi i quan veig el llarg que m'espera em cago en tot, comencen les xemeneies, no m'agraden gens, ja se que a montrebei és lo que hi ha, però són una putada, ja em veig un munt de metres sense poder posar res, cagat per allà, pensant la famosa frase "a les xemeneies Manel no es pot caure", una merda... en fin ens en sortim d'una manera prou digne.


Al arrivar a la reunió m'escaquejo de les dues que queden fins l'offwidth, amb l'excusa de que al anar cordada de tres ho tinc una mica complicat per sortir de la reunió que he hagut de muntar, je je, a més a més veig que al colega no li he de dir dos vegades, el tracte és que ell fa fins després de l'offwidth i jo acabo la via.

El Kletter li fot un empalme i es casca 55 metres de catacumbes cada vegada més estretes, i és que el llarg abans del famós offwidth, ja esta fet perquè et vagis entrenant saps.


I ara atenció arriva el llarg clau el Kletter surt molt content de la reunió, però no tardem a sentir com caga déus i hosties, que si no puc moure'm que si quin ambiance, que si quina por, que si al loro ... se palpa la tragedia; metrestant li dic a l'Oscar que em foti una altra vaga a la reunió, no sigui cas que veiem a saltar aquest tiu, la corda no avança, l'animo: venga tiu tranki poc a poc, enganxa el segon clau i la cosa ja comença a rutllar, ja esta que si massima vibrazione, que si ji ji, que si jaja canta reunió; ara ens toca a nosaltres, és una autèntica agonia però va sortin, la motxilla si es posa de canto no passa ni penjada amb una vaga, quin incordiu!.

Arrivem a la reunió ja li tenim el peu al coll, el Kletter canta victòria, l'Oscar encara l'hi deu estar dient ara que és un jefe, el Piju ens fa algunes fotillos
mentre el paco li apreta de valent; jo estic serio; i és que encara queden dos llargs que els faré jo, tal i com hem quedat, el següent seria millor escalar-lo amb un xapo, joder quin rostollaco; l'ultim és molt guapo el problema és que vaig trinxat, no puc més l'ultim pas has de sortir del bloc empotrat tira una mica enrera és molt guapo.

Sortim dalt després de 9 hores un horari prou digne contant cordada de tres, 4 reunions desequipades més 5 que s'han hagut de reforçar. El Piju i el Paco també acaben de sortir, sort que dubtaven de si podrien sortir amb el dia,jeje, felicitats masters. La via és molt bona, només t'has d'imaginar l'any 78 el Bunny i companyia pujant per aquí, quins pebrots, gràcies masters per guiar-nos en aquest mar de roca.