Amadeus, Roca Alta

Avui he quedat amb el Txakal, l'horari que portarem no és per tirar coets, començant perquè hem quedat a les 10 del mati a Artesa, i es que la festa del dissabte no perdona, així que la cosa sera curteta, a mi em fa gracia anar a fer l'Amadeus a Roca Alta.
Ens plantem al parking de Roca Alta i amunt, el Txakal fara el primer i el tercer i jo el segon i el quart que és el xungo, per algo he triat la via jo, joder.
El primer llarg és ben bé un tramit per entrar en materia i per veure que de xapes no en faltaran però diguem que no en treguis gaires.
El segon llarg de V+ acaba de confirmar lo dit en el primer, i també ens deixa veure que estem davant d'una via de qualitat, amb la seva bona fama ben merescuda, molt guapo. Aquí és on farem servir algun micro.


El tercer llarg de 6c comença amb un desplomet de 6a, un tram de V+ i la placa fina de 6c. La placa és molt guapa i aconsegueixo encadenar de segon, decobreixo per això que tenim un problemilla, estic força carregat d'escalar aquesta setmana.


En el quart llarg, llogicament ja renunció al rotpunkt, si casi mai encadeno 7a a vista en esportiva..., total el pas dur mel salto, i després de cinta a cinta, que no us penseu que no s'ha d'escalar, el llarg a partir de la segona xapa és de continuitat pura i dura, no hi ha cap pas difícil però s'ha d'aguantar. He hagut de posar dos micros en tot el llarg per poder descansar.




És a dir la via es una passada he promès que hi tornaré, una mica més fort i descansat per donar, encara que no encadeni, més guerra a l'ultim llarg. Molt recomanable.

Ahí te quiero ver 70m 6b. Entrenament a Siurana

L'altre dia per diverses raons, que no venen al cas, ens vam quedar "casitgats" a les muntanyes de Prades, personalment tenia ganes de fer una via amb una mica de vidilla i deixar les expansions aparcades. El resultat va ser una visita amb el local Kletter al salt de la Reina Mora (Siurana).

Des del meu punt de vista la via és d'aquelles que si li fiques tres llargs de V+ per allà al mig, et surt una via de les guapes de Roca Alta. Són setanta metres repartits en tres llargs molt sostinguts de 6a, 6b, 6b, la roca ha estudiar, almenys en els dos primers, i el tema equipament és força minimalista 3 expansions de progressió en tota la via i unes reunions una mica "desfassades", per dir-vos que les dos cintes dissipadores que portava les feia servir per les pseudoxapes.

El primer llarg de 6a comença més entretingut del que sembla i el Kletter s'aplica, hi ha alguna llastra dins la fissura que deu ni dor. La cosa ja es veu que serà emocionant quan arriva a la primera reunió i veu aquelles cadenetes rovellades penjades d'un spit, comença l'espectacle!.

El segon llarg des d'abaix no semblava que desplomes tant, cullera si desploma no pots descansar fins a la placa abans d'entrar a la reunió.



El tercer llarg semblava ser un simple tramit ja que intuïem que era un pas xungo sortint de la reunió i ja esta, doncs no, acaba sent un llarg peleon peleon difícil de protegir sino portes firends grossos o molt grossos repetits, total que el Kletter s'ho curra com sap i al final canta reunió.



Total una via que personalment m'ha agradat, ideal per aquest dies curts, un entrenament de coco per poder afrontar vies amb aquest tipus de llargs, on l'horari llavors si que sigui important.

Antiparkes, Sant Gervàs.

L'altre dia vam decidir amb el Txakal d'anar a fer aquesta tan recomanada via a la Serra de San Gervàs. Motivats una mica pel fet de que ja comencen les prohibicions anuals que afecten aquesta magnifica paret.
El fet és que el dissabte ens plantem al parking a les 11 del mati al de dalt, tot i que no anavem amb 4x4 la furgo del Txakal va fotre el callo. L'excursió fins a peu de via ja és prou entretinguda, acompanyada sempre per unes magnifiques vistes de la toba de neu que hi ha al piri.
Arrivem a peu de via, sorpresa hi ha una cordada a la via, es tracta de l'Armand Ballart que va de cordada amb una noia vasca. Ens fiquem a la cua i tirem darrera seu, la via és guapa els Ae allarguen una mica, així que si hi aneu porteu els estreps, nosaltres en portevem un per cada un i és suficient.
A partir del segon llarg la via es pot fer ja en lliure, sortint una dificultat de 6b, l'escalada és de placa tècnica i no sempre la línia d'escalada segueix la línia de parabolts, com deia l'Armand "te tienes que menear", la roca és excel·lent, sento no tenir fotos però es que encara no tenia la camara.
En general una molt bona activitat que convina l'excursionisme i l'escalada.

Les Espanyes

Bones aquest any el trio calavera: Txakal, Oscar i el menda ens hanem anat de vacances una setmaneta a escalar per les Espanyes. He de dir que la idea principal era anar a la meca de l'adderència, la Pedriza, però que la pluja i la neu ens van fer tunejar el plans...

Marxem el diumenge tarda direcció a Madrid, amb una previsió meteorologica digne d'haver-se quedat a casa, arrivem a Manzanares el Real, soparet i a rumir demà anirem al Yelmo.
El dilluns pujem al Yelmo, ens liem una mica i fem una bona excursió, i dic bona perquè és lo millor que vam fer en tot el dia. La Pedriza és realment guapa, moltes possibilitats de trekkings bon paisatge, cabres, cavalls salvatges... així que ens plantem al peu del Yelmo i fem la via Ignatius 130m V+ , molt recomanda com a "toma de contacto", amb la idea d'anar després a fer la Yan-San-Po. Doncs bé la "toma de contacto" la fem, vaia merda d'escalada, aburrida com ella sola, no dic que per graus més difícils la cosa sigui més entretinguda, el fet és que es basa en "pit i cullons" venga a fer metres de seguro a seguro sense agafar-te a enlloc i amb els peus on vols, un pic agafes la seqüencia ja només es tracte de confiar amb l'invent. Total fem aquesta via i entra el marron, baixant ens treiem un 6b d'esportiva prou guapo.
L'endema ens anem de passejada al pajaro i al hueso, total la pedriza esta nevada i no surt el sol ni de casualitat. Ens deixem la camara de fotos, que ens havia deixat el Xei, 10 minuts al refu i taxan les úniques dos persones que hi havia 10km a la rodona, resulta que "nosotros no hemos visto nada", així els hi peti als morros, total que ara només tenim quatre fotus que fare a partir d'ara amb el mobil.
Decidim doncs davant de la poca millora de temps anar a internet i mirar a on no ploura: a MURCIA, doncs avall. Decidim anar a Leiva.

L'escola de Leiva es composa d'uns quants sectors d'esportiva (grau molt ajustat) i una tapia d'uns 200 metres maxim. Total que comprem la guia d'escalades, més aviat es tracta d'una guia turística, i anem a fer esportiva encara entre xafec i xafec, segona desgràcia la corda es posa dins una fisura al desprenjar el Txakal i resultat:

L'endema ens fiquem a la via Carnaval 175m 6b, la via esta equipada cosa que hem va sorpendre al veure l'any d'obertura i el traçat, joder quina sorpresa, aquesta gent han cusit a parabolts vies clàssiques obertes amb claus i espits, no han reequipat ho han cusit fissures i tot, flipant. La via és molt guap amb un primer llarg molt sostingut de 6a+ i un tercer de diedre de V+ molt bo i estètic, en general la via és super recomanable.


La vida a la furgo es força distreta i aquí teniu els tres mendrugos menjant seques.


Ja som divendres i la setmana passa volant així que tornem a enfilar el cami de pujada, l'aproximació dura una hora, i fem la Carrillo- del Campo de 125 m i 6b, i tornem a trobar-nos amb el mateix cristo de clàssica taladrada, aquesta es una via fissura, que per les marques de l'equipament original, sino fos pels parabolts seria molt entretinguda. No la trobem tant bona com la del dia abans però si recomanable.


El dissabte el dediquem a fer una mica d'esportiva a Alhama de Murcia, en un sector que es com escalar a la plaça del poble de fet escales rera un jardi. Un espectacleamb vistes a una boda incluides, jejeje. Total després de fer el meló un rato furgoneta i cap als Ports de Beseit que així ja tenim mig camí fet i demà també podrem escalar.

Als ports no tenim cap ressenya aixi que consultem al bar i decidim anar a les Moles del Don i fem l'Anarcoma i l'Obsesió Continua, gupes equipades i molt recomanables.

Això es tot una mica faltat de documentació gràfica però bé una setmana prou entretinguda.

Joan Freixenet, Paret de les Bagasses

L'altre dia sortint de guardia haviem quedat amb el Txakal per anar a fer quelcom a Tarradet. Ell només havia fet la Cade així que el ventall de possibilitats era molt ampli. Finalment ens decidim per la Joan Freixenet que ocupava un lloc a la llista de les pendents.
Total que entre pitus, flautes, esmorzars i cafes ens plantem a peu de via a tres quarts d'una, i atenció que l'hora era la millor, maniga curta, corda friki i 12 cintes.
La via és de les millors que he fet a tarradets, plaques plaques i més plaques. El primer llarg és un cinque sense cap complicació. El segon es un 6b que joder quin encofrat, és llis a cullons, surt amb dos reposos.
La via continua amb un altre quintu d'aquells de tarradets que es fan mirar.


El 6a+ que el segueix té tela ja que hi falta una llastreta típica de tarradets, fent que la cosa es compliqui, aquí un error de lectura em fa anar pel lloc equivocat, moraleja "qui no té vista ha de tenir ales" voladeta i sant tornem-hi que era per la dreta.
Ara ja només ens falten dos llarguets un 6a+ potser no tant sostingut i un 6a d'allò més peleon.
En definitiva la via és bonissima, no esta gens sobada, sino pregunteu-l'hi als dits del Txakal, i no se perquè no esta massa marcada així que surt una escalada distreta i disfrutona, a tope placa.

Remember

Bones! Encara estic viu :-) .
Després d'un paron bloggero qe te cagas me decidit per tornar a publicar alguna cosa així és que a partir d'ara prometo que publicare el que vagi fent.
De fet el paron ha estat bloggero perque escalar hem continuat escalant, jeje, de fet no sabem fer gaire cosa més, el problema és que m'he canviat de parc i entre una cosa i l'altre, doncs no tenia tant temps per connectar-me.
Ara mateix porto una mica d'empanada mental de les vies que he anat fent, que tampoc no són gaires, però així a bote pronto hi ha la blues, centauros del desierto, Anglada Guillamon a Amitges i friki molt friki.
Així és que si algú volalguna informació d'aquestes vies ja ho sap, ara que suposo que són prou conegudes.
Això és tot suposo que fins aviat.

Barreiros 110m 6b (V+), nova via a Canelles

Ja fa temps Jose de Tamarite em va comentar que estava obrint una via a Canelles, jo li vaig dir que havia vist un dièdre molt guapo allà que de segur estava obert i que era molt bo, vaig intentar descriure'l-hi, joder és el que estava obrint. Total un dia per sortir de dubtés hi anem i si senyor ja anava per la segona reunió, molt bo resulta que no estava obert, total que vam escalar fins a la segona reunió i vam penjar una corda; durant molt temps ell s'ho va estar currant en solitari, netejant, passant por però sempré amunt
L'altre dia una trucada de Cote al migdia delata que aquella tarda hi hauria escalada, "vols anar a fer la integral i sortir per dalt Manel?", jo com compendreu no m'hi vaig poder negar la línia és atractiva i pel que m'havia explicat no li falta aventura.





Total ens armem amb tot el necessari i més, la idea es forçar el lliure i treure el grau, el fet d'haver-la obert en solitari no l'havia deixat forçar-ho tot. Al ataque!



Els dos primers llargs ja vistos tenen una marcada tendència a la dreta per tal de col·locar-nos per encarar el dièdre, després tot amunt algún llarg potser es podra empalmar més endavant, avui no ho fem, tots dos volem escalar de primers i la cosa no esta per regalar llargs, jeje.

Ja som a la ultima reunió és una mica tardet, ja són quasi les vuit del vespre i falta obrir l'ultim llarg de sortida, l'alternança de llargs fa que em toqui a mi, sí!. Guapo de fet és la típica sortida de via i acaba sortint un V guapo.











Ja sóm dalt i la via acabada, felicito al Cote s'ho ha currat, jo he tingut l'honor de fer la primera i sortir per dalt, què més és pot demanar?.





La via és duper llògica fissures i dièdres enllaçats per sostrets, la roca és més bona del que sembla només s'ha de tenir tiente en algun punt. Aneu-hi, segur que nomarxareu indiferents.