Kintoplus Auno

Amadeus, Roca Alta

2008-11-28T19:44:00.011+01:00

Avui he quedat amb el Txakal, l'horari que portarem no és per tirar coets, començant perquè hem quedat a les 10 del mati a Artesa, i es que la festa del dissabte no perdona, així que la cosa sera curteta, a mi em fa gracia anar a fer l'Amadeus a Roca Alta.
Ens plantem al parking de Roca Alta i amunt, el Txakal fara el primer i el tercer i jo el segon i el quart que és el xungo, per algo he triat la via jo, joder.
El primer llarg és ben bé un tramit per entrar en materia i per veure que de xapes no en faltaran però diguem que no en treguis gaires.
El segon llarg de V+ acaba de confirmar lo dit en el primer, i també ens deixa veure que estem davant d'una via de qualitat, amb la seva bona fama ben merescuda, molt guapo. Aquí és on farem servir algun micro.

El tercer llarg de 6c comença amb un desplomet de 6a, un tram de V+ i la placa fina de 6c. La placa és molt guapa i aconsegueixo encadenar de segon, decobreixo per això que tenim un problemilla, estic força carregat d'escalar aquesta setmana.

En el quart llarg, llogicament ja renunció al rotpunkt, si casi mai encadeno 7a a vista en esportiva..., total el pas dur mel salto, i després de cinta a cinta, que no us penseu que no s'ha d'escalar, el llarg a partir de la segona xapa és de continuitat pura i dura, no hi ha cap pas difícil però s'ha d'aguantar. He hagut de posar dos micros en tot el llarg per poder descansar.

És a dir la via es una passada he promès que hi tornaré, una mica més fort i descansat per donar, encara que no encadeni, més guerra a l'ultim llarg. Molt recomanable.

Ahí te quiero ver 70m 6b. Entrenament a Siurana

2008-11-28T18:28:00.012+01:00

L'altre dia per diverses raons, que no venen al cas, ens vam quedar "casitgats" a les muntanyes de Prades, personalment tenia ganes de fer una via amb una mica de vidilla i deixar les expansions aparcades. El resultat va ser una visita amb el local Kletter al salt de la Reina Mora (Siurana).

Des del meu punt de vista la via és d'aquelles que si li fiques tres llargs de V+ per allà al mig, et surt una via de les guapes de Roca Alta. Són setanta metres repartits en tres llargs molt sostinguts de 6a, 6b, 6b, la roca ha estudiar, almenys en els dos primers, i el tema equipament és força minimalista 3 expansions de progressió en tota la via i unes reunions una mica "desfassades", per dir-vos que les dos cintes dissipadores que portava les feia servir per les pseudoxapes.

El primer llarg de 6a comença més entretingut del que sembla i el Kletter s'aplica, hi ha alguna llastra dins la fissura que deu ni dor. La cosa ja es veu que serà emocionant quan arriva a la primera reunió i veu aquelles cadenetes rovellades penjades d'un spit, comença l'espectacle!.

El segon llarg des d'abaix no semblava que desplomes tant, cullera si desploma no pots descansar fins a la placa abans d'entrar a la reunió.

El tercer llarg semblava ser un simple tramit ja que intuïem que era un pas xungo sortint de la reunió i ja esta, doncs no, acaba sent un llarg peleon peleon difícil de protegir sino portes firends grossos o molt grossos repetits, total que el Kletter s'ho curra com sap i al final canta reunió.

Total una via que personalment m'ha agradat, ideal per aquest dies curts, un entrenament de coco per poder afrontar vies amb aquest tipus de llargs, on l'horari llavors si que sigui important.

Antiparkes, Sant Gervàs.

2008-11-24T22:27:00.003+01:00

L'altre dia vam decidir amb el Txakal d'anar a fer aquesta tan recomanada via a la Serra de San Gervàs. Motivats una mica pel fet de que ja comencen les prohibicions anuals que afecten aquesta magnifica paret.
El fet és que el dissabte ens plantem al parking a les 11 del mati al de dalt, tot i que no anavem amb 4x4 la furgo del Txakal va fotre el callo. L'excursió fins a peu de via ja és prou entretinguda, acompanyada sempre per unes magnifiques vistes de la toba de neu que hi ha al piri.
Arrivem a peu de via, sorpresa hi ha una cordada a la via, es tracta de l'Armand Ballart que va de cordada amb una noia vasca. Ens fiquem a la cua i tirem darrera seu, la via és guapa els Ae allarguen una mica, així que si hi aneu porteu els estreps, nosaltres en portevem un per cada un i és suficient.
A partir del segon llarg la via es pot fer ja en lliure, sortint una dificultat de 6b, l'escalada és de placa tècnica i no sempre la línia d'escalada segueix la línia de parabolts, com deia l'Armand "te tienes que menear", la roca és excel·lent, sento no tenir fotos però es que encara no tenia la camara.
En general una molt bona activitat que convina l'excursionisme i l'escalada.

Les Espanyes

2008-11-13T14:53:00.009+01:00

Bones aquest any el trio calavera: Txakal, Oscar i el menda ens hanem anat de vacances una setmaneta a escalar per les Espanyes. He de dir que la idea principal era anar a la meca de l'adderència, la Pedriza, però que la pluja i la neu ens van fer tunejar el plans...

Marxem el diumenge tarda direcció a Madrid, amb una previsió meteorologica digne d'haver-se quedat a casa, arrivem a Manzanares el Real, soparet i a rumir demà anirem al Yelmo.
El dilluns pujem al Yelmo, ens liem una mica i fem una bona excursió, i dic bona perquè és lo millor que vam fer en tot el dia. La Pedriza és realment guapa, moltes possibilitats de trekkings bon paisatge, cabres, cavalls salvatges... així que ens plantem al peu del Yelmo i fem la via Ignatius 130m V+ , molt recomanda com a "toma de contacto", amb la idea d'anar després a fer la Yan-San-Po. Doncs bé la "toma de contacto" la fem, vaia merda d'escalada, aburrida com ella sola, no dic que per graus més difícils la cosa sigui més entretinguda, el fet és que es basa en "pit i cullons" venga a fer metres de seguro a seguro sense agafar-te a enlloc i amb els peus on vols, un pic agafes la seqüencia ja només es tracte de confiar amb l'invent. Total fem aquesta via i entra el marron, baixant ens treiem un 6b d'esportiva prou guapo.
L'endema ens anem de passejada al pajaro i al hueso, total la pedriza esta nevada i no surt el sol ni de casualitat. Ens deixem la camara de fotos, que ens havia deixat el Xei, 10 minuts al refu i taxan les úniques dos persones que hi havia 10km a la rodona, resulta que "nosotros no hemos visto nada", així els hi peti als morros, total que ara només tenim quatre fotus que fare a partir d'ara amb el mobil.
Decidim doncs davant de la poca millora de temps anar a internet i mirar a on no ploura: a MURCIA, doncs avall. Decidim anar a Leiva.

L'escola de Leiva es composa d'uns quants sectors d'esportiva (grau molt ajustat) i una tapia d'uns 200 metres maxim. Total que comprem la guia d'escalades, més aviat es tracta d'una guia turística, i anem a fer esportiva encara entre xafec i xafec, segona desgràcia la corda es posa dins una fisura al desprenjar el Txakal i resultat:

L'endema ens fiquem a la via Carnaval 175m 6b, la via esta equipada cosa que hem va sorpendre al veure l'any d'obertura i el traçat, joder quina sorpresa, aquesta gent han cusit a parabolts vies clàssiques obertes amb claus i espits, no han reequipat ho han cusit fissures i tot, flipant. La via és molt guap amb un primer llarg molt sostingut de 6a+ i un tercer de diedre de V+ molt bo i estètic, en general la via és super recomanable.

La vida a la furgo es força distreta i aquí teniu els tres mendrugos menjant seques.

Ja som divendres i la setmana passa volant així que tornem a enfilar el cami de pujada, l'aproximació dura una hora, i fem la Carrillo- del Campo de 125 m i 6b, i tornem a trobar-nos amb el mateix cristo de clàssica taladrada, aquesta es una via fissura, que per les marques de l'equipament original, sino fos pels parabolts seria molt entretinguda. No la trobem tant bona com la del dia abans però si recomanable.

El dissabte el dediquem a fer una mica d'esportiva a Alhama de Murcia, en un sector que es com escalar a la plaça del poble de fet escales rera un jardi. Un espectacleamb vistes a una boda incluides, jejeje. Total després de fer el meló un rato furgoneta i cap als Ports de Beseit que així ja tenim mig camí fet i demà també podrem escalar.

Als ports no tenim cap ressenya aixi que consultem al bar i decidim anar a les Moles del Don i fem l'Anarcoma i l'Obsesió Continua, gupes equipades i molt recomanables.

Això es tot una mica faltat de documentació gràfica però bé una setmana prou entretinguda.

Joan Freixenet, Paret de les Bagasses

2008-10-07T17:45:00.006+02:00

L'altre dia sortint de guardia haviem quedat amb el Txakal per anar a fer quelcom a Tarradet. Ell només havia fet la Cade així que el ventall de possibilitats era molt ampli. Finalment ens decidim per la Joan Freixenet que ocupava un lloc a la llista de les pendents.
Total que entre pitus, flautes, esmorzars i cafes ens plantem a peu de via a tres quarts d'una, i atenció que l'hora era la millor, maniga curta, corda friki i 12 cintes.
La via és de les millors que he fet a tarradets, plaques plaques i més plaques. El primer llarg és un cinque sense cap complicació. El segon es un 6b que joder quin encofrat, és llis a cullons, surt amb dos reposos.
La via continua amb un altre quintu d'aquells de tarradets que es fan mirar.

El 6a+ que el segueix té tela ja que hi falta una llastreta típica de tarradets, fent que la cosa es compliqui, aquí un error de lectura em fa anar pel lloc equivocat, moraleja "qui no té vista ha de tenir ales" voladeta i sant tornem-hi que era per la dreta.
Ara ja només ens falten dos llarguets un 6a+ potser no tant sostingut i un 6a d'allò més peleon.
En definitiva la via és bonissima, no esta gens sobada, sino pregunteu-l'hi als dits del Txakal, i no se perquè no esta massa marcada així que surt una escalada distreta i disfrutona, a tope placa.

Remember

2008-10-03T12:47:00.003+02:00

Bones! Encara estic viu :-) .
Després d'un paron bloggero qe te cagas me decidit per tornar a publicar alguna cosa així és que a partir d'ara prometo que publicare el que vagi fent.
De fet el paron ha estat bloggero perque escalar hem continuat escalant, jeje, de fet no sabem fer gaire cosa més, el problema és que m'he canviat de parc i entre una cosa i l'altre, doncs no tenia tant temps per connectar-me.
Ara mateix porto una mica d'empanada mental de les vies que he anat fent, que tampoc no són gaires, però així a bote pronto hi ha la blues, centauros del desierto, Anglada Guillamon a Amitges i friki molt friki.
Així és que si algú volalguna informació d'aquestes vies ja ho sap, ara que suposo que són prou conegudes.
Això és tot suposo que fins aviat.

Barreiros 110m 6b (V+), nova via a Canelles

2008-05-11T13:19:00.016+02:00

Ja fa temps Jose de Tamarite em va comentar que estava obrint una via a Canelles, jo li vaig dir que havia vist un dièdre molt guapo allà que de segur estava obert i que era molt bo, vaig intentar descriure'l-hi, joder és el que estava obrint. Total un dia per sortir de dubtés hi anem i si senyor ja anava per la segona reunió, molt bo resulta que no estava obert, total que vam escalar fins a la segona reunió i vam penjar una corda; durant molt temps ell s'ho va estar currant en solitari, netejant, passant por però sempré amunt
L'altre dia una trucada de Cote al migdia delata que aquella tarda hi hauria escalada, "vols anar a fer la integral i sortir per dalt Manel?", jo com compendreu no m'hi vaig poder negar la línia és atractiva i pel que m'havia explicat no li falta aventura.

Total ens armem amb tot el necessari i més, la idea es forçar el lliure i treure el grau, el fet d'haver-la obert en solitari no l'havia deixat forçar-ho tot. Al ataque!

Els dos primers llargs ja vistos tenen una marcada tendència a la dreta per tal de col·locar-nos per encarar el dièdre, després tot amunt algún llarg potser es podra empalmar més endavant, avui no ho fem, tots dos volem escalar de primers i la cosa no esta per regalar llargs, jeje.

Ja som a la ultima reunió és una mica tardet, ja són quasi les vuit del vespre i falta obrir l'ultim llarg de sortida, l'alternança de llargs fa que em toqui a mi, sí!. Guapo de fet és la típica sortida de via i acaba sortint un V guapo.

Ja sóm dalt i la via acabada, felicito al Cote s'ho ha currat, jo he tingut l'honor de fer la primera i sortir per dalt, què més és pot demanar?.

La via és duper llògica fissures i dièdres enllaçats per sostrets, la roca és més bona del que sembla només s'ha de tenir tiente en algun punt. Aneu-hi, segur que nomarxareu indiferents.

Promio Moreno, Roca Regina

2008-05-09T19:17:00.011+02:00

L'altre dia vam anar amb el Maño a fer aquesta via de Roca Regina, després d'haver aplaçat l'objectiu diverses vegades per diferents motius, aquesta vegada va caure. La Promio Moreno és una via que comença a l'extrem esquerra de la feixa de roca regina i potser sigui la via que menys utilitzi l'artificial per superar aquest tram de paret.

Amb el Maño ens ho agafem en calma i després de fer un bon esmorzar ens enfilem cap a la feixa, l'aproximació és un pèl guarrilla; nosaltres vam fer un ensamble des del final de l'instal·lació de cables que hi ha sota la barrufets, l'ensamble vam pensar que era l'opció més bona, hi ha moltes reunions de les vies que vas atravessant per assegurar l'ensamble, i pots caminar prou rapid i amb més seguretat que si anessis a pèl.

Comença el Maño l'inici del primer llarg no gaudeix de massa bona roca, té un pas marcat d'A0 que apareix en algunes ressenyes com a 6a+, jo practicament no el vaig probar ja que on havies de posar els peus eren tot "lajilles" que s'anaven trencant.

Els segon llarg és de pur tràmit i només té un passet de V+, aquesta via val a dir que gaudeix d'un bon reequipament i et permet fer una escalada relaxada amb els passos a partir de 6a pràcitcament sempre assegurats, així el material que portem només serà necessari per complementar el de la via.

En el tercer llarg la cosa ja es posa interessant, tenim una fissura un pèl desplomada de 6b el Maño li fot una bona apretada i li surt en lliure al segon assalt, es tracta d'una molt bona fissura en el que tens un empotrament de puny força curiós, per cert recomano dossificar els friends ja que sino, ús quedareu sense forats per ficar les mans.

Un flanqueix de molt bon fer ens porta al final d'aquest llarg.

En el quart larg continuem amb la tònica de fissures i anem enllaçant-les, aquest llarg em va agradar força ja que tot i tenir un grau força discret de IV+ en la nostra ressenya, tenia uns moviments molt guapos, superant un bloc que inclús tira enrera per entrar a la reunió.

El cinquè llarg és també prou bo, en aquest cas la cosa va de plaques enllaçades a través de fisures tant verticals com horitzontals, guapo i fotogenic.

El següent llarg de 6a el vaig trobar força entretingut, es tracta d'un dierde tècnic tallat en un tram que has d'evitar la mala roca per la dreta, tot retrobant-lo més amunt, és aquí on vaig trobar un dels trams més obligats de la via, la fissura és sega i només hi ha un parell de foradets de pitonatges antics que no són prou grossos pels aliens, el tram és finet fins caçar un pito, després un flanqueix força espectacular de bones mans i mals peus.

Ara ja ens toca el llarg d'A2/7a, naturalment es va quedar en un A2, aquest llarg tenia especilament preocupat el Maño tot i que després se'l va treure amb prou dignitat, només un petit problema alhora de caçar un pito el va fer suar una mica, després d'això pur tràmit fins a la reunió.

El vuitè llarg el podem descriure com a rarissim, joder quin flanqueix, primer puges després baixes després ni pujes ni baixes i al final acabes pujant. Fàcil però curiós, els oberturistes s'ho van currar.

A partir d'aquest punt la via ja comença a perdre interès i qualitat de roca, el següent llarg atravessa una zona de blocs matolls i terra que en definitiva és el que hi ha.

En quan a l'ultim llarg nosaltres portavem la ressenya del Soldevilla, que ens el marcava per un diedre amb dues grans sabines, també ressenyava una possible sortida per la Tropoma. Nosaltres vam sortir pel diedre, el llarg és de V+ i esta net, el que no sé és si la Tropoma surt per la Promio o ja ho vam fer per l'original, no se si va ser primer l'ou o la gallina.

Total que surtim a dalt, ens ha costat 5:15, l'escalada ha estat del tot recomanable, és una via que es fa molt bé i no és massa obligada tret d'agun tram petit. Nosaltre vam fer anar, aliens: blau, verd, groc, vermell, taronja(prescindible amb el camalot 0'75; camalots: 0'75, 1, 2 i 3 (el vam passejar) i tascons.

Sang de Crack, Roca del Pessó

2008-05-05T12:54:00.008+02:00

Aquest dissabte no hi ha massa ganes de matinar, ni fer una gran tàpia, així que decidim tirar del llibre del Soldevilla que ultimament esta donant bons resultats, aquesta guia a mi particularment m'agrada molt, quan no saps ben bé que fer és perfecte, ja que com a mínim saps que si fas una de les proposades hi ha un mínim de qualitat. Aquest dissabte el mínim el vam superar en escreix, cullons quina via més bona. De fet era la meva primera via a Collegats, sempre m'havia quedat més avall (terradets) hi havia obviat injustment aquest congost, penso que difícilment n'hi haura cap que la superi en qualitat, s'accepten llogicament recomenacions.

Sortim a tres quarts de vuit amb l'Oscar d'Alfarràs després de la rigurosa paradeta tècnica per esmorzar a Pobla ens dirigim a Collegats.

A les onze arrivem a la R0 d'un sol espit, jodeeeer xemeneia, li fotu de primer i he de dir que vaig pillant el truquillo de les xemeneies, aquesta vegada m'hen surto prou bé tot i que la resta del llarg les passo una mica canutes, el fet és que he deixat posat el friend del 4 a baix i fa falta per tot el tròs de dalt, apretem les dents a base d'aliens ficats als forats de conglomerat i amunt. Arrivats a la primera reunió l'apretada de dents que he fet passa factura i el dubte de continuar invaix el meu pensament, hem pregunto si la via serà tot lo relaxada que esperava, decidim continuar.
L'Oscar es curra el següent llarg, on primer es continua pel diedre xemeneia on estem i després fem una travessia, em sembla que vam pujar massa i vam entrar a la segona reunió desgrimpant. El següent llarg és el més bo de la via, comences amb una apretadeta de 6b en una fissura que no deixarem fins al final, la fissura és brutal 35 metres de fissura perfecta, escales en diedre, placa, bavaresa, molt però que molt guapo. Arriva l'Oscar a la tercera reunió.

El següent llarg tampoc no te desperdici, continuem amb la tònica de fissures i diedres, en aquest cas es tracta d'un dièdre fisurat de 35 metres, brutal, molt guapo, per aquí també recomanaria fer corre una mica el friend del 4.

Arrivats aquest punt la cosa ja no es tan guapa, la roca ja no es tan bona en algun tram, tot i que el grau apreta. El pas de 6b+ de bloc no em surt, serà l'únic pas que es resistirà la resta de 6b surt guai, destacant especialment el pas de superar un bombo que hi ha a mig llarg, vibrem una mica, apretem i au ja tenim el llarg només queda una tram de V que cuidadin amb la roca. Ja li tenim el peu al coll a la via.
No ens compliquem massa la vida per variants i li fotem per la canal herbosa original, tampoc no és tant desastrossa, simplement és un matoll però tampoc no pateixes, amb un llarg més sortim dalt, aquest ultim és de buscar-se lavida nosaltres ho vam fer per on vam poder seguint la llògica de poques complicacions.

Tots dos a dalt després de 5 horetes, i el pinxo del Manel que descubreix que s'ha deixat els kets a peu de via, així pensant que ja que la baixada era per una ferrata i la paret estava prou concorreguda el camí estaria ben marcat, li fotu amb els gats avall. Doncs la baixada no esta massa marca i és llarga de cullons com a resultat tres llagues que te cagas als peus, per suposat vaig tornar a peu de via amb el kets de l'Oscar a buscar els meus i alla estaven els c....

En fin al final vam fotre una bona maxacada i així n'apendrem per un altre dia, per cert hauria estat millor rapelar la via, sense cap mena de dubte.

Somni del Quimfer, Roca dels Arcs

2008-05-05T12:19:00.005+02:00

Avui és dissabte, és el dissabte de la Rave del caragol, quina llastima jo no hi podré anar però el que si que faré és anar a escalar a Vilanova a veure si trobem el personal. Hem quedat amb el Ramon de Reus que no tenia company, en principi avuí la idea és anar a fer una mica de family climbing o com es digui, és a dir a fer una vieta sense complicacions i passar el matí, de fet estic fet pols aquesta setmana és el cinquè dia d'escalada: esportiva, lleida, postmortem, espero del vent iii? EL SOMNI DEL QUIMFER. Que dir d'aquesta via, potser és la més resultona de Vilanova, esta ben assegurada, dificultats obligades assequibles, amb quatre llargs que sumen 160 metres fas tota la paret.

Amb el Ramon hem quedat al Cirera, esmorzem decidim la via i anem al parquing on trobarem el Mimo i Kletterer, ells faràn la Passatgers del Vent així podrem fer fotos, de fet només en tinc d'ells de fotos, la idea inicial també era anar a fer alguna cosa després a Roca Alta aprofitant l'aproximació ja feta.

Ens plantem a peu de via i ja es veu que a Vilanova pel matí no s'hi podrà anar gaires dies més, quina xixarra, el Ramon no es troba bé i estem apunt d'anar directament a fer uns caragillos al bar, però al final s'anima ja que la via es curteta i li dic que pressa tampoc en tenim.

Començo jo a veure que tal, aquesta ja és la meva segona repetició a aquesta via així que faré els llargs que no vaig fer de primer l'altra vegada.
El Ramon arriva a la reunió i s'ha reviscolat del tot, li fot al segona i venga mentrestant aquell parell apretant a la Passatgers.

El tercer llarg de 6b+ no l'encadeno ni de conya estic fet pols, així que ens concentrem en treure'l lo més dignament possible.

El Ramon li fot a l'ultim llarg i esperem que surtin aquell parell que em sembla que també s'ho estan passant prou "bé". El tema roca alta per nosaltres queda totalment descartat, aquell parell s'hi aventuren, un altre dia serà.

Espero del Vent, Fontfreda.

2008-05-01T17:21:00.009+02:00

Ahir vam decidir descansar, avui tenim una cita important, amb el Maño hem decidit anar a fer l'Espero del Vent a la paret de la Fontfreda, ja fa dies que en tenia ganes i avui és el dia, si la deixem per a més endavant l'estiu del Montsec se'ns tira a sobre i ja l'hem cagat.

L'aproximació la farem per Ager, el Maño va fer la fisura oblicua no fa gaire i se la coneix prou bé, total arrivem a la famosa curva tancada i aparquem, esmorzar preparatius habituals i al ataque.
En l'aproximació ja t'adones que la paret el que es diu concorreguda no esta el camí és una mica perdedor, el Maño recomana no perdre massa altura i no separar-se molt de la paret, amb aquest consells i les vegades que diu que s'ha embarcat, la cosa no falla i amb un momentillu estem a peu de via, ufff!; aquesta paret quan la mires des de la font de les bagasses sembla tumbadeta, una merda el que es veu és tieso de cullons.
Ens fiquem en materia i li fotu al primer llarg V+, faig la travessia V a dalt tal i com marca la ressenya del Luichy, per cert molt recomenable, aquí ja queda clar que això no és Ager, el llarguet és sostingut i bo. Aquesta reunio la reforço amb un clau per falta d'un tasco que tenia ficat al llarg, al veure la destrossa que faria al treure'l decideixo que allí es queda ara aquesta reunió és a prova de bombes. Aquí el Maño escalfant al l'entrada de la R1.

El segon llarg de V+, ens mantenim en la verticalitat, arrivats aquí destacaria que els claus que marca la ressenya són els que hi ha, però l'estat d'aquests ja és una altra historia, bé de fet els claus estan fets una merda. El Maño es casca una navegada per la placa d'abans d'entrar a la reunió, que el fa vibrar com un electró. En confessions posteriors el tiu ja es veia muntant un rapelillo des de la segona R i cap a casa. Arrivo jo i ja estic flipant amb el tercer llarg.

El tercer llarg de 6a+ arranca amb un flanqueig força llarg, surto cagadet cagadet, el primer pito esta guai, miro amunt i fuaaa!; fisuraca vertical i en algun punt tira enrera, el pont de roca és anecdotic, compte e Maño! venga el segon clau és una V mig petada i diria que radioactiva, Maño això no serveix per res, per sort puc anar fent amb els friends, estic apretant a tope el vull encadenar, arrivem al tercer clau, totalment inutilitzat, aquí afluixa una mica però no hi ha proteció tret d'un parell de sabines bonsai, una apretada més i reunió, guai a caigut en lliure.
El quart llarg ja és deixa fer més bé un fisureta de 6a per vibrar una mica i un pedasso de flanqueig que t'hi cagues.
El cinquè a la ressenya posa 50 metres, nosaltres anavem amb les cordes del Maño de 50, és un clàssic, i ens en va sobrar força, suposo que també depen del guiat. El nostre guiat va ser força recte vaig xapar unes sabinetes un buril... aquest és el llarg més fàcil fins el moment, a la llastra hi ha una bavaressa/offwidth/xemeneia (fes-ho com vulguis) molt guapa.
El sisè llarg deV+ és curtet i disfruton l'entrada a la reunió no gaudeix de gaire bona roca però tampoc queda expo, en aquest llarg ja veiem la tirada de A1 (6b) és un diedre fisurat i força desplomadet, ja hem començo a motivar. Arrivo a la reunió és molt però que molt guapo.

El setè llarg ja dic té molt bons ingredients el llarg és aeri, ja estem a l'espero i el pati fins la font de les bagasses és força impressionant, al ataque aquí encara és fàcil però la roca es trencadota, arrivo al primer vagueto que penja d'una merda de pito petat i falcat, manolete manolete ja li dic amb el Maño que el llarg és com desequipat, tot el que hi ha no val res; comença l'apretada li vaig foten amb el micros, "venga Manel!" vaig a totes, és curt però intens, va sortint cada vegada estic més aprop de la sabina salvadora, on el llarg ja afluixa fins a V+, guai ja hi som, carreguem piles i acabem, sííí! ha sortit en lliure 6b d'autoproteció, puja el Maño esto huele a cumbre. Aquesta reunió va ser el segon lloc on vam clavar, no cal, la sang no m'arrivava al cap o jo que se, hi ha dos claus que no són cap festa major però amb un camalot del 2 i un tasco, la reforces a prova de bomba.

D'aquí el Maño li fot un empalme fins dalt que te cagas, a la sortida de la reunió heu d'anar força cap a la dreta després ja no té perdua.

Total hem fet 6 hores trenta, el sol ha estat de justicia, en quant a material vam portar: aliens fins el taronja, camalots del 0'5 fins el 4 repetim 1 i 2, tascons i quatre claus (prescindibles).

El cim ens ha regalat aquestes vistes de Regina i el Pallars; ara ve el "descens", quins cullons dir-l'hi descens a això, per començar preparet que dura

1 hora i quart, més o menys, de les quals tres quarts d'hora són de pujada per anar a buscar una canal marcada amb marques grogues i baixar fins el camí, i cap al cotxe hi falta gent. En resum l'activitat recorda totalment al costat oposat esquerra de la muralla és a dir és com anar a Montrebei a fer una via de 300 metres, guapissim.

Postmortem, Roca Regina

2008-05-01T12:57:00.004+02:00

Avui toca apretar de veritat ahir ja vam fer la Lleida a Vilanova en plan relax, aném amb el Maño a Roca Regina volem fer la Postmortem.L'aproximació és rapidissima.
No vaig portar camara de fotos penjo la ressenya gentilesa de l'Albert Castellet.

El primer llarg és una bavaressa que te cagas amb el 6a, la roca d'aquest llarg no és precissament el seu plat fort, aquí ens va ser util l'alien groc i vermell que tot i ser una via equipada sempre porto per si a cas.
El segon és de 6c però cagati per encadenar-lo és difíl i sostingut, després de guarades varies arrivem a la reunió encara amb una mica de dignitat.
Ara en bé un de V+ que ja es prou entretingudet l'equipament en tota la via és el que en dic una liquidació de ferreteria, hi ha xapes de tots els tipus.
Le següent 6c és del pal del primer potser no tant sostingut aquest amb un elegant A0 i un repòs ens en sortim, fins aquí la via és molt bona ens ho estem passat de conya tot i que la trobo una mica més dura del que hem pensava. El proxim 6b és perfectament encadenable, desplomat curt però molt intens, a mi els tres dies d'escalada consecutius ja empassen factura.
El llarg de 6a+ de placa tècnica és molt guapo, és un tipus de llarg que m'agrada surto motivat però tocat del llarg anterior, estic un parell de vegades apunt de caure, al final ho salvem i encadenem, menys mal.
Ara ens queden dos llargs de V/V+ que són la guinda, molt però molt guapos sobretot l'ultim. No us penseu que la via afluixa,l'ultim llarg és per rematar.
En definitiva una via equipada molt però que molt bona, amb el toc picant de la paret on és, això no és bagasses, i pel meu gust el grau una mica colladet però soportable.

Lleida, Vilanova de Meia

2008-05-01T12:26:00.009+02:00

L'altre dia amb el Txakal vam inaugurar les tardes a Vilanova, resulta que el dia s'aixeca molt despejat, cullons no havien dit que plouria, total que truco al txakal que va de matins i li proposo d'anar a fer la Lleida. La Lleida és la segona via que es va obrir a la roca dels arcs després de la Tarrega, abans de l'hivern li vaig dir al txakal que l'havia de fer que jo ja la repetiria però que és una clàssica, total al tercer llarg xaparron i avall, així va quedar pendent feins la setmana passada.
Ens presentenm a peu de via a les cinc de la tarda, corda friqui tascons 4 friends i cintes.
Comença el txakal sense novetat anar fent. El segon llarg el faig jo, vas seguint els pitonets i parabolts i un alien per la trevessa final.

Torna a sortir el txakal i només caga que no esta en forma, es que el tiu es dedica massa a la BTT i això d'escalar ho deixa aparcat, jeje. Aquest segon llarg és de V+ però té un pas sortint de la reunió que podria ser de 6a guai, una apretadeta i amunt.
Ja som a la R3 em toca a mi, venga tiu a veure si surt el tram de 6b+, apretada maxima roca sobadissima i amunt, guai a sortit, la resta del llarg passa per un dièdre de lo millor de la via.

El següent llarg fa un bon flanqueig.

Amb una altre més sortim al cim; total dues horetes i mitja i llestos, guai al txakal l'hi ha agradat, això era el que contava, a veure si el reenganxem.

Manowar 305m 6b+ (6a), Hard Metal al Doll

2008-04-15T16:13:00.000+02:00

Ahir vam anart al Doll a tatxar-ne una de la llista negra, la Manowar, aquesta via la vaig intentar el desembre passat amb l'Oscar. Aquell dia vam sortir del cotxe a menys no se que amb una gebrada "de aqui te espero", ens vam liar amb la aproximació... total que començavem la via a les 11:30, vam decidir que si abandonavem teniem que pujar a peu, vam decidir escalar fins la feixa que sempre és més entretingut. El resultat va ser que la Manowar va ingrassar a la molt extensa llista negra d'abandonos.
En aquesta ocasió l'aproximació esta clara, no fa fret (o no tant), la motivació esta pels núvols. Així el Maño i jo ens hi fiquem, començo amb el primer i segon llarg. El primer té un passot de 6b+, el primer de la via, en les dues ocasions que he vingut ni l'he probat, m'estimo els meus tendons, després una placa de 6a i reunió.
El segon des de baix sembla fàcil i al loro que surt un llarg de 6a força peleon hi ha un pito i un espit als passos difícils de placa però després encara queda una bona placa a protegir amb aliens abans el diedrillu d'entada a la reunió.

Al tercer surt el Maño del banquillo, li casca el V+ de diedro perfecto, molt guapo, el tiu esta disfrutant, esta en el seu terreny de diedres fissurats, comenta que és molt sostingut i no diu cap mentida.
Una guarrada de IV+ i ja sóm a la feixa.
De moment la cosa va bé ara ens li fotra el Maño altra vegada i així ja anem coordinats perquè a mi em toqui el llarg de 6b.
Comença el cinquè llarg, un metre dos, tre i... comencen a caure gotes, mecagon tot, si només hi ha un núvol, baixa baixa que ens esperarem a veure que fa. Els núvols venen del darrera i no sabem el que s'acosta. Total vint minutets parats a la feixa i només han estat qutre gotes que practicament no han mullat ni la roca. Jo ja m'estava cagant en tot "jo si he de tornar vinc per la feixa, ja me'ls conec de memoria els quatre primers".
Torna a sortir el sol i ens hi fiquem, el cinquè llarg també és molt guapo, 45 metres de fissura que el Maño resolt pim pam.

El flanqueix és de tràmit. El següent li torna a tocar al Maño que es torna a lluir de cara a la galeria.

Ara ja ha arrivat l'hora de la veritat cullons quina poooo; per aquí hem de sortir?!. A la reunió li dono pressa el cel s'ha tornat a tapar "venga que ens mullarem!", em sembla que ha vingut el primo de zumosol del nuvol d'abans. El llarg va per una fissura desplomada de 6a+ protegida teoricament per 4 ponts de roca jo en vaig trobar 2 que no els podia canviar i no vaig saber veure'n més, a la fissura no cal que ho probeu amb el friend del 4 perque només toca en un punt guarde-l'ho per més amunt, el Maño diu que si em fa una foto "deixa't estar d'hosties" (ús sona?) , "como va Manel?" "necessito un paraigua per protegir això"; quina vibrazione. Resultat uns 7 o 8 metres de 6a/V+ amb la merda del camalot del 4 que només toca paret, per més inri comença el diluvi amenitzat amb musica de fons de trons "Maño estoy por ponerme a llorar". Però bueno un parell de metres més i puc començar a protegir, guai la cosa comença a rutllar.Per sort la paret desploma i no hem mullo directament només per l'aigua que em porta el vent. Arrivo al famós mur desplomat de 6b, li fotu una apretada i surt en lliure, els cordinos estan fets una merda però tampoc no hi ha molt d'un a l'altre; surto a dalt ara si que em mullo per trobar la reunió a la feixeta comencem a esgarrapar fang, joder, ja esta R!!!. Quan arriva el Maño ja torna a fer sol, típicruixat primaveral d'un quart d'hora que ha vingut en el moment més oportu.

I ja ens teniu a tots dos dalt i jo amb el meu amic nuvolet.

En resum: la via és molt guapa, la roca no és dolenta només cal que vigilem una mica a l'hora de tibar de segons que, de material repetiu els friends grans ja que els llargs són llargs i tret dels ponts de roca a la via només hi ha 4 espits (3 en els primers 5 metres de via) i 2 pitons de progressió, el lloc és guapissim.

Via del Corb, Montrebei

2008-04-05T18:15:00.003+02:00

Tot comença dilluns passat obrint el correu electrònic, i... taxan! missatge d'aquell boig del Kletterer, tot motivat que vol anar a fer la del Corb. La proposta és de puta mare, la via és de les series, però només hi ha un problema, es diu "offwidth". No puc amb ells i és que pels que no em conegueu sóc una mica gros i per rematar-ho ja vaig anar a fer la "Laura" a Boí i en vaig acabar fins els c.... La meva resposta és naturalment que sí, però aquest llarg ja el tens adjudicat, l'hi comento, je je. Així que el 6b del segon llarg ja el tinc a la meva llista, cap problema.
El dissabte a tres quarts de vuit del matí el trio calavera ja esta al prat, l'Oscar no esta molt motivat però l'estirem, la frase del matí és "a veure si esperem 10 minuts més i ens la foten", jeje. Al prat coincidim amb el Piju i el Paco ells van a la "Cor Salvatge", guai sempre mola poder veure una repetició d'aquests viots reservats als lolos.

Ens ho prenem amb calma allà a les 9:30 som a peu de via el Piju i el Paco estan muntant la primera reunió així que esperem; em tocarà sortir a mi i estic força nervi, sempre costa el primer llarg.

Ens en sortim prou bé, a la primera reunió ja pitonem i és que algún purista va fer un desreequipament, però sense tenir en compte que allà sempre hi havia hagut una expansió.Ara ja em començo a escalfar el segon llarg és de puta mare i el 6b surt fàcil. Mentrestant el Piju va apretant al costat.

Pujen aquell parell i jo ja estic encebat, el Kletterer ja té ganes de sortir "quieto bacalao" que als pròxims dos els hi fotu un empalme i me'ls cargo jo, així que surten 55 metrillos de 6a i V+ molt guais i sostinguts.

El Kletter ara si que puja amb ganes i se'm acaba el cuento, li fot ell als tres següents, una trevessa que dona una mica de vidilla, on tornen a sortir el pitons per reforçar la reunió. Després li toca un 6a que sembla un rostoll però us prometo que es posa interessant, fins aquí molt però que molt guapo, vertical i amb força ambient.

Arrivats aquest punt la via ja s'encara a un diedre que ja no deixarem fins dalt. El següent llarg que li fot com dic és un diedre a trams una mica guarro però molt guapo, aquesta reunió s'ha de muntar i les següents fins després de l'offwidth també.
Ara em torna a tocar a mi i quan veig el llarg que m'espera em cago en tot, comencen les xemeneies, no m'agraden gens, ja se que a montrebei és lo que hi ha, però són una putada, ja em veig un munt de metres sense poder posar res, cagat per allà, pensant la famosa frase "a les xemeneies Manel no es pot caure", una merda... en fin ens en sortim d'una manera prou digne.

Al arrivar a la reunió m'escaquejo de les dues que queden fins l'offwidth, amb l'excusa de que al anar cordada de tres ho tinc una mica complicat per sortir de la reunió que he hagut de muntar, je je, a més a més veig que al colega no li he de dir dos vegades, el tracte és que ell fa fins després de l'offwidth i jo acabo la via.

El Kletter li fot un empalme i es casca 55 metres de catacumbes cada vegada més estretes, i és que el llarg abans del famós offwidth, ja esta fet perquè et vagis entrenant saps.

I ara atenció arriva el llarg clau el Kletter surt molt content de la reunió, però no tardem a sentir com caga déus i hosties, que si no puc moure'm que si quin ambiance, que si quina por, que si al loro ... se palpa la tragedia; metrestant li dic a l'Oscar que em foti una altra vaga a la reunió, no sigui cas que veiem a saltar aquest tiu, la corda no avança, l'animo: venga tiu tranki poc a poc, enganxa el segon clau i la cosa ja comença a rutllar, ja esta que si massima vibrazione, que si ji ji, que si jaja canta reunió; ara ens toca a nosaltres, és una autèntica agonia però va sortin, la motxilla si es posa de canto no passa ni penjada amb una vaga, quin incordiu!.

Arrivem a la reunió ja li tenim el peu al coll, el Kletter canta victòria, l'Oscar encara l'hi deu estar dient ara que és un jefe, el Piju ens fa algunes fotillos
mentre el paco li apreta de valent; jo estic serio; i és que encara queden dos llargs que els faré jo, tal i com hem quedat, el següent seria millor escalar-lo amb un xapo, joder quin rostollaco; l'ultim és molt guapo el problema és que vaig trinxat, no puc més l'ultim pas has de sortir del bloc empotrat tira una mica enrera és molt guapo.

Sortim dalt després de 9 hores un horari prou digne contant cordada de tres, 4 reunions desequipades més 5 que s'han hagut de reforçar. El Piju i el Paco també acaben de sortir, sort que dubtaven de si podrien sortir amb el dia,jeje, felicitats masters. La via és molt bona, només t'has d'imaginar l'any 78 el Bunny i companyia pujant per aquí, quins pebrots, gràcies masters per guiar-nos en aquest mar de roca.

Dels Sostres-David Aparicio

2008-04-02T19:28:00.008+02:00

Avui hem anat a ca la Montse amb el Maño, de passada hem inaugurat la temporada a la cara nord, tot hi que hem de dir que la de la sud ha estat patètica, la via escollida és una de la sel·lecció de les 100 millors del Soldevilla, que sempre és garantia d'una certa qualitat, millor dit és una arxiconeguda combinació de dues vies de la paret de l'aeri, la "Dels Sostres" en la seva part inferior i la "David Aparicio" en la superior, la ressenya la podeu trobar aquí.

Total arrivem a Santa Cecilia a les 10 tocades i agafem els trastes, l'aproximació és montserratina, com no podia ser d'altra manera, entre esbufec i esbufec anem mirant la paret, queda clar que lo que aném a fer és lo més "light".

Agafem l'instal·lació de cables i anem seguint per sota les vies, cullons quin paredon, he de dir que els aiguats van fer la seva feina ja que l'ultima vegada que vaig pujar en aquesta canal era l'any 1999 per fer la Easy Rider i era força més selvatica, com passa el temps :-( , els cables doncs estan de puta mare però vam trobar això.

Arrivem a peu de via per allà les 11:30 (sóm dels que ens ho agafem amb calma), començo el primer llarg i t'escalfes ràpid, que si un passet aquí que si un passet allà tot amenitzat pel típic equipament montserrati de pitons amb filferro o petats i ponts de roca podrits, sort tenim que el que passa de V està protegit per parabolts, també pots ficar algún tasconet o friend que queda prou bé, aquest llarg fa un petit flanqueig a dalt però a partir d'aqui tenim dos llargs més on el flanqueig és l'element predominant. Amb quatre llargs ens plantem a l'alçada de plaça de catalunya, aquí ja toca canviar-se de via, mentre tan el Maño va dient que això de montserrat és molt difícil, es que aquest de Sabiñanigo, estan acostumats a omplir-se la mà en cada canto i aquí encara estem en procés d'adaptació, je je, tot i que pel que va dient la via l'hi mola i això és el que conta, que disfrutem del dia . Com a primera valoració podriem dir que portem 4 llargs un pèl sobadets dels quals el segon i tercer són guapos i que en general l'equipament no et deixa passar por, però diguem que et manté en "atenció".

La segona part va per la David Aparició i senyors menudo placon que ens espera, aquest llarg ja me l'he demanat a baix, a veure si encadenem de moment ho portem tot encadenat, 45 metres 6a+/6b mooolt sostinguts, li posen "continuitat", de fet d'atlètic no en té res, és una "tipical montserrat's slap" de cigronets i bolos.

Anar-l'hi foten la continuitat és de bessons i coco, no s'acaba mai, arrivem a la reunió i ha sortit encadenat, guay queden dos llarguets més fàcils i cap a casa, aquests ja no són tant sostinguts però bueno l'ultim té una sortideta un tant rebuscada, us recomano que controleu el fregament del contrari és com fer 6a amb una bombona de butano a l'esquena.

"Rea Silvia", cita obligada a Santa Anna

2008-03-25T18:30:00.008+01:00

He quedat amb el Txakal, després del paron de Setmana Santa en el que apart d'un parell de dies de friki no he fet l'ou, a veure si reenganxem aquest home a les verticalitats, que ultimament amb això dels Raids només que si corra que si bici. Total que teniem ganes de pujar més de trenta metres de terra i una de les cites obligades de Santa Anna és aquesta via.
La Rea Silvia és una d'aquelles vies que hi portaries algu que vol provar això de la via llarga, tot i que no té un equipament de caire esportiu, la seva escassa dificultat et permet fer-la només amb cintes, però hem de tenir present que esta equipada amb espits així que els que la van obrir no "picaven" envà, sino només "al pas".
La ressenya que penjo l'he robada de la pàgina de Vertex, la via la vam fer en dos llarguets el primer fins a la segona reunió i el segon fins dalt, si ho feu així per aquest ultim preneu força cintes i vigileu una mica el fregament.

En total una hora trenta cotxe cotxe com diuen els bons, després a fotre una miqueta de friki que això de Santa Anna és com una segona residència.
En definitiva una via força distreta, ràpida i disfrutona del tot recomanable.

Desequilibrio Hormonal, Montrebei

2008-03-16T16:51:00.001+01:00

Vioooote, si senyors així començo. Aquest divendres passat truca en Kletter, que dius neng? tens plan?, i ell, aixi com un corderito diu: que va tiu però si vols podriem anar a montrebei a fotre-li un pegue a la desequilibrio. Meeeeg! salten les alarmes, de puta mare tiu, si vols vens a dormir a casa el dissabte i l'endemà amb una horeta som al prat; ara truco l'Oscar company incondicional i venga.
La desequilibrio hormonal és una via que vaig proposar de fer al kletterer ja fa temps i ell em va dir: quines has fet a montrebei? i jo doncs la veritat cap; el tiu amb molt bon criteri em va dir tot rien, millor la delfos per començar, i així ho vam fer. Ara anem i com a segona via sí.
El diumenge ens presentem una mica tard al prat i es que hem parat a esmorzar i tot; comencem el dia anant de sobrats. Amb això es presenten dos tius i una tia amb una furgona i el kletterer que te don de gentes els pregunta si fan falta pitons, i ells fan un no!, molt però que molt convincen, jo insisteixo que som cobaaaaardes i ells que noooo, doncs no els prenem; primera cagada del dia senyors; i no en dono la culpa als de la furgona, es que nosaltres sóm gilipolles, perquè si vols preguntar, pregunta ha algú que et conegui cullons.
Total comença en kletterer i el tiu es curra el primer llarg de diedrako de 6b+ que amb el fret que fotia i lo fret que estàs déu ni do. A la primera reunió ja tenia els meus dubtes de que si lo dels claus havia estat bona idea.

El segon llarg té una sortideta de 6a que apreta, sort que els friends mitjans entren a fondo. A la segona reunió agafo el relleu, toca un llarg de V que potser és el més fàcil de la via i de fet es fa bé. Arrivo a la R3 i se palpa la tragedia la reuinó és un spit que es mou i tema tascons i friends no veig com fer-ho, el llarg de dalt és xungo la R ha de ser bona Manel, total una mega triangulació amb l'espit i l'ultima sabina alias bonsai del 3 llarg. Miro amunt em cago en tot i em dic "jo en aquesta fissura he de clavar" mentre pugen em vaig mentalitzat: venga tiu agafes tota la metralla i vas fent si t'hi tirés una hora doncs una hora. Total, arriva el kletter i diu: "vua nen que guapo" i jo que dic "ni guapo ni hosties a dalt és una cutrada de roca"; a ell li falten potes per dir amb una carona de xaiet "que el puc fer? així anem descansant de coco" total, jo tampoc no estava tocat del llarg que havia fet però com que l'Oscar deia que ell no sabia si tiraria, i a dalt també hi havia bacalao i la veritat em falten potes per donar-l'hi les cordes. El tiu es curra un llarg de cullons i demostra que montrebei és montrebei i aquí tornés a apendre a escalar. Pujo apretant com un posesuuu fins ara ho tinc tot encadenat tot hi que si m'hagues tocat aquest de segur que no encadeno.

Em torno a ficar a davant, tinc ganes de tibar-l'hi el llarg està força equipadet és una placa fissurada de 6b+ amb roca exel·lent apreto de valent i surt.

Arrivo a una zona de V+ super content un flanqueig i ja hi tornem a ser, un espit de reunió, em plantejo empalmar però al no estar previst hauria de baixar a allargar cintes i guiar millor les cordes i sincerament també tinc els braços arregladets. Trobo un forat a un metre de l'espit i una mica cap a l'esquerra no queda cap friend bé, mecagondéu estic més estona per fer la R que per fer el llarg, al final aconsegueixo entaforar l'alien groc al fondo del forat i el vermell també a l'altre canto del forat, els triangulo i ho triangulo tot a l'espit; finalment ja tenim R.

La sortida al següent llarg té un pas fi fi fi de 6a+ i la veritat vibro una mica amb la merda de reunió que tenim a baix, estic motivat a tope sembla que el llarg ara serà més fàcil però reserva uns passets montrebeianos que inclús tiren una mica enrera.

Aquí ja estem pensant amb la victoria, li dic al kletter que el Soldevilla al seu llibre escriu "no vendais la piel del oso antes de cazarlo", la hostia quin llarg que queda; altra vegada surt el fantasma claus i la llastima és que només és un fantasma, kletter fot un llarg que sincerament sense claus queda força expo inclús pels segons de corda l'Oscar mentrestant va dien "aquesta via és massa bona". El kletter arriva a la R7 i es planteja empalmar jo li dic que si esta tocat de coco que tranqui que ja faré jo l'ultim, el tiu pel que veig es deixa convencer ràpid total l'ultim llarg de V+ sembla de tramit però cullons aquest també té lo seu i ha sobre no té bona roca; crido EREE i flipo ja sóm dalt, he aconseguit encadenar, val a dir com ja he comentat que el kletter s'ha currat el Ll 4 que segur que no l'hagues encadenat de primer.

Surtim a dalt amb un vendavàl de la hostia després de 7 hores de fissures i dièdres d'escandol, estem super contents i ja tenim la segona via feta a montrebei.

Bikini, Serrat dels Monjos

2008-03-05T17:32:00.001+01:00

Avui Catalunya es troba sota un temporal de vent i neu, ja fa temps haviem parlat amb el Maño d'anar a la Pilastra dels Voltors, però bé sense comentaris, només us diré que a Ager hi ha ben bé 5 cm de neu, així que canvi de plans. L'hi proposo al Maño d'anar a la cara sur de Montserrat, no l'hi costa gaire dir que sí, ja que li comento que el serrat dels monjos a l'hivern és com un forn solar i que en principi no ens hauria de tocar l'aire.
Anem a fer la Bikini, és de les que queden pendents. He de dir que em vaig deixar la camara de fer fotos, cosa que farà aquest post una mica soso. Deixo la ressenya gentilesa (de fet l'he robada)de ressenya.net

La via coses del destí torna ha ser del Ballart i com ja vaig comentar és sinonim d'equipament "al pas" com diuen els old school.
El primer llarg de 6a+ és plaquero montserrati molt xulo i força fi, així el Maño es va ficant a to amb això de les plaques montserratines ja que el segon llarg que li tocara a ell doncs també et fa aplicar força, compte amb la caigudeta que tens a la repisa. El tercer llarg és el que en dic jo un llarg de circumstancies, és a dir la via busca el diedre de sortida que és una passada, però es troba amb una merda de diedrillo tipus gravera així que passa per on pot, de fet és fàcil però la roca perque enganyar-nos és dolenta i si et saltes un espit que no vaig veure doncs llavors la cosa es posa interessant i tot :-( , és el que en diu el Maño una mica xatarrada. El llarg estrella és el quart, realment guapo té uns passets de placa de 6b fins que pilles una fisura i ja pots començar a manxar, com a curiositat algú si va deixar un camalot blau, el qual ja es pot considerar seguro de progressio.

"Sam Belluga" Moles del Don

2008-03-01T15:56:00.001+01:00

Avui anem amb l'Oscar a Ports de Beseit, els motius del nostre desterrament de l'estimat Montsec són dos. Per començar ja és hora que canviem una mica de roca i tal i qual, és a dir que sempre escalem el mateix estil de vies i roca, i com diuen els savis "en la vairedad esta el gusto", l'altre motiu és un motiu social, ja fa dies en Kletterer em va dir que havien quedat tota la penya que més o menys fem blog, PERÒ NO ÉS UNA TROBADA, NOOOOO! :-) , bueno que hem va molar la idea de posar cara a la gent que llegeixo el blog, així que l'hi vaig proposar a l'Oscar i cap avall.

Arrivem a Horta de Sant Joan cap alla a les 8:30 i no tarden en presentar-se al bar en Kletterer, la Raquel, la Lu en Llorenç i la Marianne, presentacions de rigor i cap els estrets. Nosaltres no tenim res pensat, siguem sincers no tenim ni ressenyes tret del llibre de les 100 mejores... així que li pregunto al Kletterer tiu que ens recomanes? , "la Sam Belluga Manel no s'espera menys de vosaltres", cullons quina profunditat la veritat és que ja la tenia a la llista però així de cop doncs bueno....

La ressenya és fàcil fem una foto a la pàgina del llibre i al ataque.

La sort hem deixa fer el llarg del diedre així que l'Oscar es xupa el quartillo expo del primer. La via és tipical Ballart, és a dir que pels cobards com jo a lo fàcil passes po, perque el master no fotia seguros suposo fins que no els portava per corbata i en canvi lo difícil doncs vas fent.

El llarg estrella és el segon el del diedre llogicament la via esta pensada per fer aquest diedre, nosaltres després vam sortir per una variant equipada de 6a que surt de la segona reunió tot recta sense perdua.

Mentrestan al costat i tenim la Raquel, la Lu i en Llorenç a la "pasión por la birra".

La jornada acaba amb unes birretes i comentant la jugada amb la resta. En definitiva un dia on no hem escalat molts metres però que ha estat interessant i curios posar cara als bloggers.
Una menció especial al Llorenç que gràcies a ell i el seu teleobjectiu ke te cagas podem gaudir d'aquestes fotos.

"Los Ilegales" Paret de la Formiguera, "Directa" al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

2008-02-14T15:34:00.002+01:00

Avui em quedat amb el Ramon de Reus i de passada ahír vaig rebre notícies del Maño, cuions el Maño, quant de temps sense saber d'ell, total que ahír em truca per anar a fer esportiva, i venga al ataque!, amb aquestes que també ja el tinc enredat per avui. Em quedat per anar a fer la Promio Moreno a Regina.

Total que quedem a les 8 a Balaguer que si patim que si patam resulta que a les 8:30 sóm a Tarradets i plovisqueja. Segons el Ramon que ha mirat la meteo "esto no deberia de estar pasando", pero que hi farem. Que fotem?!!!. Esmorzar i canvi d'objectiu a algo més friki. Total a les 9 l'aigueta que queia ja era neu, FRACAS!!!. Recurs fàcil pel mal temps: anem a Sant Llorenç i si allà no es pot escalar cap a casa.

Total a Sant Llorenç el Maño es treu de la maniga "la trilogia de Sant Llorenç", al loro he?. Una via a la Formiguera, una al Cilindre i una a la paret de l'Ós.
Comencem per la Formiguera i fem Los Ilegales (6b+), deu ser 6a obligat. La via en resum, no cal que hi aneu, segur que hi ha més alternatives. La roca no mata de fet 3/4 parts de la via podriem dir que és mediocre, esta equipada amb parabolts, això si que ho té; total el Ramon en proba un i jo també. Resultat el Maño paga les birres gràcies a la gran proposta, je je .

El que paga les birres

Després aném a la Directa del Cilindre (6b), o el que és el mateix, als Riglos de la Noguera. La via és guapa de debò, i així el Ramon i el Maño també es posen nostàlgics dels seus estimats Riglos; és que entre un mig manyo i l'altre que ho és del tot.

Els Rigleros

La via és atlètica i força sostinguda en tots els seus llargs.

Servidor al segon llarg 6b de continuitat.

Total que fem aquesta i entre el vent i les poques ganes, tot sigui dit, decidim que la trilogia a la merda. Així que a explicar batalletes al Bar que ja és hora.

"Delfos" V+ , Paret Catalunya Montrebei

2008-02-09T19:13:00.001+01:00

Ja era hora!!!, i dic ja era hora perquè servidor encara no s’havia estrenat a la catedral de la tàpia catalana, bé no del tot, havia fet un intent “cobarde” al Díedre Gris amb un fiasco i correctiu descomunals.

Doncs sí, estem a dissabte al matí i el despertador sona aviat (6:15), avui anem a montrebei!!, hi ha quelcom diferent que es palpa a dins, apart d’una mica més de son, que precisament t’he la fa perdre. Em quedat amb l’Oscar a les 6:30, així que sortim a les 6:45 (sempre tenim un petit delay), a tres quarts de vuit al prat que ja ens esperen en Kletterer i el Ramon, esmorzem, preparatius, tens la ressenya? ... material. L' Oscar com sempre diu que portem massa trastes, je je. Comença el pateo, el Ramon ja havia estat a peu de via i diu que a mesura que va veien coses les va recordant, l'aventura es palpa des del primer moment, arrivar a peu de via ja no és moc de pavuuu!.

El "preuat" sol de peu de via.

Comencen el Kletterer i Ramon, comento que Cote em va dir que el primer i el segon llarg s'empalmen sense problema, així que el Ramon es salta la reunió. Sorpresa! hostia! que passa? el Ramon que és tope clàssic té corda de 55 el problema és que ho descobrim a mig segon llarg, així que es xupen un ensamblillo per allò que en diuen començar bé el dia.

En Kletterer entrant a la segona reunió després de l'ensamblillo

Nosaltres com que ells ja estan a la R2 doncs venga Oscar començo jo i al ataque!!!, a partir d'aquí acoso i derribo a la cordada de davant, o com diu el Ramon: "Això és com un bar de menús encara no t'acaves el postre i ja et foten fora de les reunions els següents" coses del "family climbing" ; i és que val a dir que teniem un petit avantage en llegir la via, o no! perquè alguna altra R si que es van "menjar", ejem ejem. Pel que fa a nosaltres ens menjem expressament la tercer i empalmo el 3er i 4.

La via serpenteja que serpentejaràs, per no perdre’t pensa dues coses roca bona i terreny “fàcil” al final entres en un mega díedre, i allà si que si et pers, nano dedicat al bloc; primer vas per un diedrillu a l’esquerra i després flanque i cap al de la dreta. El premi al millor llarg és pel penúltim llarg : aeri, amb pati , llarg, sostingut i de moviments no sempre evidents i obligats, senzillament ho té tot.

L'Oscar serpentejant al 5 llarg

Pel que fa a les sensacions de novato montrebeiano he de dir:
Per començar, si quan vas cap a la via la paret no sembla tant alta, desenganyat és una “il·lusió òptica” la paret és llarga de cullons. Per no parlar de lo tiesa que és.
Segon quan comences la via estàs “acongojado”, ja que com sempre t’has de situar una mica i tal, però “xavá esto e montrebei!” per tant, més. Després a mitja via estàs de fabula, que si pim que si pam, vas fent. I per acabar cap el final, estàs fins el gorro, per no dir una altra cosa, però “ya puestos en el fregao” doncs s’ha de rematar i encara sort que la via ens guardava el penúltim llarg que ja he nombrat.
Pel que fa al grau “no te fies ni de tu sombra” els quarts són traïdors els cinquens apreten, aquí no hi ha treva, bé sí, algun rostollaco que es queixava en Kletterer, però per sort tampoc no abunden sinó no tindria gràcia. Si és que ja ho diu l’Oscar aquí tots els llargs són iguals ni quartos ni qintillus ni que portin el més ni que no el portin.

L'Oscar en un quartillu montrebeiano

Doncs si pregunten; com ha anat? només falta veure la cara que faig en aquesta foto, i es que encara no sabia el pateo que hi havia tot i que el fas amb un gustarro, el gustarro de saber que la feina ja esta feta.

Per acabar no m’agradaria marxar sense fer una reflexió del que per mi ha significat la primera via acabada a montrebei. Jo sempre aquest lloc l’havia tingut molt mitificat, de fet ara veig que tampoc no n’hi ha per tant, però sense flipar-se que aquesta és de les fàcils!.
Així com que des de la meva modesta opinió i gran il·lusió per fer-hi més vies, puc assegurar que és un lloc on per mi l’escalada esdevé escalada de debò, amb la seva màxima intensitat, i que dins un escalador hi ha un abans i un després quan fa la primera via en aquest indret. I em veig amb el deure de donar les gràcies a les generacions passades per haver fet una tasca, que imagino no sempre fàcil, per preservar en aquesta paret l’estil d’aventura i compromís perdut en molts llocs.

"Punki Reagge Party" La mussara.

2008-02-07T23:09:00.002+01:00

Quin descobriment això de la mussara, fa un parell de setmanes vam anar amb l'Oscar a fer la Rif i la Hercules Incuarteable, cuions quines veis més bones, curtes però intenses. Dilluns vaig quedar amb en Kletterer, un autèntic fanàtic autòcton de la zona. Que fem Kletterer? La punki reage party és una de les guapes de la zona, contesta; doncs venga.

Anavem pujant amb el cotxe i cuions quin vent noi, deixem el cotxe i..., vent i més vent, que fem?, en kletterer autòcton com és, proposa que aném fins a peu de via perquè aquests racons de la mussara a vegades "enganyen" amb la orientació. Sorpresa a peu de via calma anticiclònica i solet; al ataque!.
Comença en kletterer amb un V+, més un flanqueig llarg llarg de 6a que t'escalfes a un ritme acollonant.

En Kletterer "escalfant" al primer llarg

El segon llarg és una fisura de 6a on només hi ha el parabolt que hi ha al costat de la reunió, que "només" serveix per evitar el factor 2, realment un llarg gaupo de debò. Els altres dos no estan malament del tot, sobretot les sortidetes entretingudes que tens en lliure, després dels "viciosos" Ae.

Sembla que desploma no?, 4rt llarg

En definitiva una molt bona via mussara 100%, i un sector l'Itaca on en la meva opinió podem anar-hi en plan friki, i acabar amb la típica: "metele tu que a mi me da la risa".

Amor de Madre ED 7a (6b obligat) Ager.

2008-02-07T21:26:00.001+01:00

Estem a divendres 1 de febrer al vespre en Kletterer encara no contesta, que fem anem a Montrebei o que? Oscar, la cosa tampoc estava tant fàcil i la veritat és que jo que no ho veia gens clar, estava plovent i les previsions per demà no són de pluja però si de fred; a la merda anem a Ager que ens tocarà el solet des de primera hora. La veritat és que a Ager ja hi hem fet força vies i ja no sabiem que triar, tirem de la bíblia (las 100 del soldevilla) i que surt, Amor de Madre.
Perfecte: friqui, rapida i de grau obligat perquè no ens relaxem. Tonyinada al canto.
La via esta guapa plaques i més plaques tècniques, tret de les primeres dues xapes de la via que són de "ojo tobillos", la resta de la via combina plaques de 6c ben assegurades, les quals quasi encadenem (vam haver de fer algún repòs), amb un grau força sostigut durant tota la via al voltant de 6a, on les xapes tampoc estan cada 2 metres, tot i que no s'espanti ningú que tampoc no és expo.

L'Oscar al 5 llarg 6c

En difinitiva una via super recomenable quan tingueu ganes d'apretar en paret.

Esperó Sopes 6b/A1 Classica a Santa Anna

2008-02-07T20:23:00.002+01:00

La meva primera piada al blog no podia ser menys, va dedicada a un company de Tamarite de Llitera, en Cote, l'autor en solitari d'aquesta via i de la qual llogicament i degut a la poca freqüentació de vies llargues a Santa Anna, no coneixia repetició. Resulta que el passat dijous dia 31 de Gener hi havia ganes però no company, amb això que eren la una i mitja de la tarda i dic venga preparo algo per dinar i al ataque.
Santa Anna esta a 5 minutets en cotxe desde casa així que a les 14:30 estava a peu de via buscant un arbre per fer la R0. Tot armat amb el soloist, aliens, friends fins al 2 i tasconets com de costum. Una vegada ofegats i reprimits els dubtes d'ultima hora comença la festa.
El primer llarg es V+ amb dos espits per assegurar les plaques, la resta al gust. El segon llarg ja es una altra historia va a l'esquerra a buscar un diedre de 6b que es pot resoldre amb uns tres passos d'A1, després segueix una petita zona de blocs i finalment pas de placa i fisura fins a la reunió, quina passada de llarg.

Aquí tenim el diedre del segon llarg

Pel que fa al tercer altre vegada tornem al V+ fins al cim.

En total han estat 2 hores i mitja d'escalada per un total de 6 llargs escalats sobre una roca realment bona Aquí us deixo la ressenya per si algún dia us perdeu per aquestes contrades. Podeu trobar-ne moltes més al Bar Parador Castillonroy.

Inauguració

2008-02-07T19:30:00.000+01:00

Bones i benvinguts a tots, ja era hora que em decidis a crear el meu blog i deixes de llegir i llegir i que tal i que qual.... Enem a presentar-nos em dic Manel i la meva intenció, a veure si ho aconsegueixo, és anar publicant les piades de les vies i activitats que vagi fent, no cal que us digui l'estil i grau d'escalada que rondarem.